Capitol 9. La Cambotja dura

Cambotja va aconseguir la independencia de Fransa al 1953. Al 75 els khmers rojos liderats per Pol Pot es van fer amb el control del govern a traves de les armes. Aquest psicopata que es feia dir comunista, era un burges que va anar a estudiar a Paris, i es va interessar pels moviments marxistes parisencs. Un cop president, va intentar fer la revolucio (socialista) en un temps record, i la veritat es que va revolucionar el pais de dalt a baix. Va abolir el diner, l-educacio, les ulleres, els llibres, els idiomes (et mataven si sabies frances o una altra llengua)... La seva idea era crear cooperatives agricoles (estil maoista) i arribar a l-autarquia. Un dels problemes es que a la capital hi vivien 3 milions de persones. La solucio va ser evacuar tota la ciutat, i quan diem tota, inclou a vells, hospitalitzats, nens... tothom cap al camp. Molts ja van morir de cami als pobles, altres no sabien res de les feines del camp i directament se-ls va matar, i un tercer grup de gent (gent que tenien estudis, professors, estudiants, mestres...) tambe se-ls va assassinar. En total uns 3 milions de morts a Cambotja, un ters de la poblacio total, aixo si, en un temps record de 4 anys. A la capital van restar-hi nomes 40.000 persones. Encara avui no ha recuperat la poblacio d-abans de Pol Pot.

Un dels rastres de les atrocitats dels Khemer Rojos es l-antiga preso de Tuol Sleng. Antiga escola que Pol Pot va reconvertir en un infern. Es dificil no sortir tocat de la visita. Actualment es conserva intacte amb les cel-les, aparells de tortura, sales d-interrogatoris, fotografies dels presos, reixes... Encara s-hi respira el dolor i el sufriment. Prop de 100 persones morien diariament a la preso, torturats o assassinats. Dins al museu s-hi troben els dos punts de vista, els dels torturadors i dels unics 5 supervivents. Les fotografies i les imatges revelen la brutalitat de l-indret, digne dels pitjors camps de concentracio de l-epoca nazi.

Els khmers rojos van acabar al 79, van durar quatre anys gracies al suport de Xina, EUA i Tailandia. Despres d-una ocupacio vietnamita, Pol Pot passava a la clandestinitat, i fins al 1991 no es signava l-acord. Actualment existeix una monarquia constitucional de fireta amb un sistema capitalista. L-esperansa de vida de la poblacio es de 62 anys amb un a taxa d-alfabetitzacio que no arriba al 73%. Es una poblacio difusa geograficament dedicada basicament a l-agricultura. Les vies de comunicacio brillen per la seva absencia, nomes hi ha 3 carreteres asflatades que comuniquen les principals ciutats. La capital, Pnom Phenn, es l-exemple perfecte per explicar els contrastos del pais. Nens del carrer convivint amb mansions, i paradetes de mercats amb empreses i bancs multinacionals.

Capítol 7. Curiositats de Cambotja

El mono que ens ha fet córrer

Parada d-un mercat pudent

La bombonera de Cambotja

Alegria cambotjana, fins i tot treballant

Porcs vius a sobre d-una moto, a sobre d-un vaixell

Horterisme personificat en la Hello kitty, fins i tot en els hotels

Mitja hora de viatge en una Pick-up

Camins de sorra vermella que no portarem a en Pep

Som a Pnohm Penh, la capital de Cambotja. Aquest país desconegut ens esta agradant molt, i de fet ens hi hem quedat més del que ens pensavem. Com tot el sud-est asiatic, Cambotja té coses molt curioses, intentarem fer una mica de llista.

Hi ha infinitat de gent al carrer que va amb pijama, sobretot als vespres. Hi ha temples plens de monos, avui ens perseguien davant l-atenta mirada dels monjos. La regió de Ratanakiri esta plena de camins de sorra vermella (Pep, no t-en portarem), i anar amb Pick-up no es molt gratificant ja que et pots tornar moreno de cop. Hi ha casament a cada dia i a cada cantonada, i ho anuncien amb unes músiques que sembla una matansa de gats. Els cambotjans son molt horeteres. Als autobusos posen karaokes horrorosos, i a sobre el ballen. La majoria de turistes son francesos, i fins i tot n-hi ha algun de simpatic. Hi ha sopes cambotjanes amb gust de vomitat, altres més picants que qualsevol plat mexica. Als lavabos no hi ha paper, pero tots tenen una petita manguera a tota pressió, que requereix de molta precisió. Les diarres van i venen, pero no es res de l-altre món.

Als mercats hi ha molta vida; mosques, mosquits, parasits, rates, pudor, molta pudor, una pudor que no es pot oblidar, molta fruita, verdures, peix, marisc, cargols, carn. gos, aranyes, insectes varis, muntanyes de bosses de merda, i tots els plats típics de la gastronomia khmer. El transit funciona amb normes diferents a les nostres. L-ordre de la prioritat es la seguent; camions, busos, furgonetes, cotxes, tuk-tuks, motos, bicis i per ultim els vianants. Creuar el carrer es una odissea, aixo sí, abans d-atropellar-te tenen el detall de pitar la bocina. Hi ha botigues que venen sabates desaparellades, samarretes falses de tot arreu i de totes les marques. Els tuk tukerus de la capital apart d-oferir-te un trasllat tenen ofertes per tots els gustos, des de putes fins a disparar amb Kalashnikovs a prop de l-aeroport, passant per totes les drogues hagudes i per haver.



En fi, un país desconegut, amb una gent molt entrenyable tot i el seu dur passat (ja vindra una part més dura sobre Cambotja), i com diria el socioleg Feliu Fusté i Cano, les relacions existents entre els estrats socials dins el paradigma post-modern de la burgesia cambotjana suposen la creació d-una cosmovisió d-un habitus irreal de dimensions tipiques del socialsme polones dels anys 70 o 80.

Capitol. 6 - We are still alive

Fa uns dies que som a la regio de Ratanakiri, al nord est de Cambotja. Ban Lung es el poble mes gran, amb uns 10000 habitants. Aquesta regio esta conectada amb la civilitzacio cambotjana a traves d-un cami de 4 hores i de terra ataronjat. Segurament es la fi del mon, i si hi ha un lloc mes aillat no el volem coneixer. Hem estat tres dies fet el que ara en diuen treking per la jungla amb un guia i uns 8 motxileros mes de diferents parts del mon. Mil i una aventures que ens fa mandra explicar, molt arros, molta aigua del riu, hamaques... Ja no tenim roba neta, i aqui es dificil rentar-la ja que al cap de dos minuts esta vermella, de la pols d-aquests camins.

Dema tornem a la civilitzacio cambotjana, no sabem en quina direccio. En principi volem tornar cap a Tailandia pero sembla que hi ha un paiat bastant gran a la frontera. Sembla que dema comensara una mini guerra entre Tailandia i Cambotja per un petit tros de terreny. A part a Bangkok, no hem acabat d-entendre que collons passa pero hi ha els militars al carrer. En fi, des de l-aillament absolut us mantindrem informats i intentarem penjar alguna foto, ja que aqui es impossible degut a la connexio d-internet digne d-un MS-DOS.

Una abrasada

Capitol 5- Cambodian People-s Party

Dona remant entre Siam Reap i Battambang

Cambodja. Pais que va patir una de les pitjors dictadures de la historia liderada per Pol Pot i que va acabar nomes fa 10 anys. Com la majoria de dictadors Pol Pot va acabar els seus dies al llit abans que comences el seu proces judicial. Tot i el genocidi comes pels Khmer rojos i la miseria existent, els cambodjants son gent afable, riallera i molt simpatica. Actualment la democracia carda riure. Tot i que hi ha eleccions cada 5 anys el Cambodian People-s Party segueix controlant l-exercit, la policia, el funcionariat i el poder judicial.

Pel que fa a nosaltres vam marxar de Battambang fa dos dies direccio Siam Reap (siamesos derrotats) des d-on escrivim. El trajecte el vam fer amb vaixell tal i com haviem previst. Un viatge de mes de 8 hores passant per paratges naturals increibles i per poblats que no es quedaven indiferents davant la nostra mirada. El vaixell (per dir-ho d-alguna manera) anava ple fins a dalt fet que va portar algun problema alhora de remuntar el riu, ja que estem en epoca seca. El sol ens va torturar tot el viatge pero vam arribar sencers a Siam Reap on, en teoria, ens esperava un tuk-tuk gratuit que ens havia gestionat l-hotel de Battambang. Evidentment no hi havia ningu pero de tuktukerus no en faltaven.

A Siam Reap hem tocat fons pel que fa a l-allotjament. Vam arribar a la guest house i no quedaven habitacions pero ens van convidar amablement a dormir a l-intemperie (amb matalas i mosquitera) pel modic preu de 0.70 centims cada un. Compartim espai amb una dotzena de potols internacionals mes. La ciutat en questio es un focus d-atraccio per guiris ja que serveix de punt de sortida per anar a veure una de les 7 meravelles del mon, el complex religios mes gran: les ruines d-Angkor. La ciutat, doncs, es un lloret de mar a la Cambotjana. Esta a rebentar de guiris fent cerveses a tothora i tot esta encaminat cap al consum. Els preus son directament amb dolars. Els riels son dificils de trobar. S-ha de dir que el bar del nostre hotel es l-unic lloc de cambotja a on no hi ha mosquits i a sobre hi ha la cervesa mes barata del sudest asiatic (0.35 centims).

Avui hem anat a Angkor. Hem llogat dues bicicletes i hem pedalat els 5 quilometres separen els temples de Siam Reap. L-entrada valia 20 dolars que no teniem i hem hagut de buscar rutes alternatives per entrar al recinte. Hem voltat durant 1 hora sota la intensa calor i hem aconseguit enganyar un control policial. Un cop a dins hem disfrutat dels paratges naturals i dels temples tot i que no hem pogut entrar a Angkor Wat (el mes gran i famos dels temples) pero hem vist una familia de monus molt monus pel cami. Ens hem cansat rapid i hem anat a fer cerveses al bar de l-hotel on hem conegut uns argentins d-allo mes boludos.

A partir d-ara torna estar tot a l-aire. Tenim problemes per buscar informacio de visats a Vietnam i Laos i ens queda per definir la ruta per Cambodja. Quan ho sapiguem ja us informarem.

Kop Khun Kap

PD: Es impossible pujar mes fotografies. Ja ho farem.

Capitol-4. Fronteres i nou pais

Pescadors al riu de Battambang

Mercat de Sisophon

Nang Rong, el poble que no sortia a la guia, ja hem entes perque no hi sortia. Hi vam coneixer algun viatger despistat i poca cosa mes. Despres ens dirigiem a creuar la frontera. Aranya, el nom del poble fronterer ja promet. Baixem del bus i un exercit de tuk tukerus ja ens espera. N-agafem un per anar a la frontera. Ens porta a un suposat check point a on hem d-aconseguir el visat per entrar a Cambotja. Els tius no van ni uniformats, ni acreditats, i ens demanen mes diners del que ens haviem informat. Amb sang freda, els hi vam dir que haviem trucat a la inexistent embaixada espanyola a Cambotja i que no era el preu normal per turista. Vam tornar a agafar el tuk tuk, i ens deixa al pas fronterer real. El tuk tukeru no es va endur la comissio pertinent. 1 a 0.

La frontera real no es millor. La part tailandesa encara es forsa decent. La segona part del partit comensava a la part cambotjana. Et fan omplir papers per tot fins i tot et fan un suposat control de salut que consisteix en omplir un paper. Tot anava be, fins que ens vam adonar que no teniem dolars. Vam haver d-anar a la part tailandesa a canviar euros per baths, i baths per dolars. Despres cal tramitar el visat amb uns polis amb mes patxorra que un tailandes a l'hora de la migdiada. Li paguem els 20 dolars corresponents, pero ens demana 400 baths pel servei de tramitacio. Ens posem a riure i ens deixa passar. 2 a 0. Pero el partit no ha acabat. Un cop a Poipet (poble fronterer cambotja) agafem un bus gratis fins a l-estacio de busos. Durant el trajecte el conductor ens demana que li fem la quiniela amb partits de totes les lligues del mon (inclus la paraguaia i la sudafricana). No n'hem encertat ni un.

La nostra intencio es anar a Battambang pero nomes hi ha busos fins a la turistica Siam Reap a on tota mena de turista es dirigeix. Tots menys nosaltres, que decidim provar sort a Sisophon (a mig cami). Al cap de 10 minuts de viatge, el bus para, fan pujar 10 turistes britanics i ens volen fer baixar al mig del no res. Ja erem fora del bus. Batallant, vam aconseguir continuar a dins del bus fins alla on haviem pagat, aixo si, amb cadira de plastic al mig del passadis. Els altres turistes de borratxera no entenien que collons anavem a fer a Sisophon, a on ens van deixar al mig de la carretera.

La vam encertar, Sisophon es la Cambotja real, molt mes pobre que Tailandia, carrers sense asfaltar, sense llum als carrers, cases de uralita, i la gent molt simpatica i amable. El pais pinta molt be, ara ja som a Battambang i ja us informarem sobre aquest indret tan desconegut.

Capitol-3. Thailandia profunda

Temples khmer de Ayutthaya

Un elefant jugant a basquet

Els monjos es volien tirar una foto amb nosaltres, i no al reves.

Vam sortir de Bangkok fa dos o tres dies en direccio est. Vam arribar a Ayutthaya, antiga capital de Tailandia, amb diverses ruines de temples khmer i algun temple budista. Tot molt be. A la nit vam agafar un tren cap a Surin. El que havia de ser un trajecte de sis hores de dormir comodament en un tren, es va convertir en una odissea. Per comensar, el tren anava ple fins a la bandera, ni un putu lloc, la gent dreta fins i tot a l'entrevago. Semblava un tren de deportats. Vam tenir la genial idea de dormir sota dels ultims seients d'un vago, entre el vago i la paret, fent servir la motxilla com a matalas. I quin tren! No era electric sino que funcionava amb gasoil, i us podeu imaginar el soroll que carda un estri com aquests. A part, el tren es va espatllar una hora despres de pujar-hi, no hi havia manera de que entres la marxa, i ens vam quedar bloquejats al mig del no res. Fins i tot vam recular un bon tros. En total mes de deu hores de calor, estirats a sobre les motxilles entre la paret i un seient reclinat i ronyos.

A Surin i voltants som una cosa exotica. Tothom ens saluda, els que van pel carrer, els cotxes, les motos i les bicics. I tothom ens somriu. Ens hem allotjat en un hotel que a la nit tambe fa la funcio de burdell de travestis, tot plegat es molt surrealista. A les nits hi ha una vida frenetica pels passadissos de l'hotel. Ja no sabem distingir entre noies i ladyboys, tots semblen tenir un big buda entre les cames. A la recepcio esta ple de xinus (l'hotel es regentat per xinus), que es passen les 24 hores del dia mirant partits de futbol. Ahir a les 3 de la nit vam poder veure la primera derrota del barsa en directe. Aixo es fanatisme cule.

A prop de Surin, hi ha una un poble que es dedica a la cria d'elefants. Hi vam anar diumenge i ens vam trobar un espectacle d'elefants bonissim. Elefants jugant a futbol, basket i fent malabarismes varis. Estava ple de domingueros tailandesos que anaven a veure el mateix que nosaltres. Despres tocava un espectacle de serps. El tipic tio que fa petons a les cobres i aquestes coses tant normals.

Avui marxem cap a Nang Rong, poble que no surt ni a la Lonely Planet, i ens anem acostant cap a la frontera amb Cambotja.

Capitol 2- Bangkok, vida al carrer

Vida de carrer a China Town

Tuk Tuk pels carrers de Bangkok

Despres de 3 dies voltant per Bangkok, ens comencem a fer a la idea del panorama. Es a dir, no hi ha manera d'entendre la ciutat. Es tot tan diferent que se'ns en va de les mans tot i que estem a la part mes occidental (entre cometes) del nostre viatge.

La vida autoctona gira entorn del carrer, tot es ple de traginers amunt i avall, venedors ambulants, coses que no en sabiem l'existencia, motos, tuk-tuks, xinus... Tot es mou sota l'asfixiant calor. Caminar es complicat i travessar el carrer encara mes, tot i que comencem a creuar sense por. Els mercats son el punt neuralgic de la ciutat, ja siguin tancats o pel mateix carrer. Els mes impressionants son a China Town on pots trobar de tot: carnets de conduir europeus, altaveus, pistoles, jocs de consola, musculmans, flors, porno, i tot el que es pugui piratejar i menys. A mes, estan preparant el cap d'any i tots els carrers estan guarnits mes del normal fet que dissimula les tones de merda acumulada a les cantonades.

Els tailandesos no saben angles i fan molt riure com parlen i gesticulen. Allarguen les as, saluden amb les mans ajuntades fent una reverencia, no fan servir sabates i en general son forsa amables. Els conductors de tuk tuk (tricicle motoritzat de tres rodes), pero, son una especie diferent. Et paren pel carrer i et demanen a on vas. Ells et volen portar a llocs on cobren comissio i per fer-te combregar es poden arribar a inventar les excuses mes divertides que us pugueu imaginar. Per exemple que el lloc on vols anar no obren fins a la tarda perque es el dia de buda o que ha pujat el cabal del riu i les barques no funcionen.

Dema sortim de Bangkok en busca de monos, elefants i tribus amb taparrabus. Bon carnestoltes i felis any nou xines.

PD de rigor: No sortiran fotos nostres fins que no estiguem morenos del tot, es a dir en Marti a la proxima entrada, en garau no sortira per raons obvies.