Capitol ?. Preus

Una habitacio doble (gran, amb dos llits, dutxa, lavabo i tv)- 4,5 Euros

Apat complet - 0,5 euros

Una hora d'internet rapid - 0,2 euros

Un litre d'aigua - 0,02 euros

Una Cocacola - 0,2 euros

Una cervesa al bar de 640 ml (mes de mig litre) - 1 euro

Samarretes souvenirs - 1,3 euros

12 hores de bus (aire condicionat, seients reclinables...) - 9 euros

10 hores de tren - 5,6 euros

Un cartro de tabac (10 paquets) - 4,5 euros

Massatge tailandes d'1 hora (sense happy end) - 3,4 euros

Llogar una moto durant 24 hores - 2,7 euros

Omplir el diposit - 1,8 euros

Lloguer d'1 bicicleta 24 hores - 0,68 euros

Llogar una canoa doble 24 hores - 4,5 euros

Aprendre angles 24 hores al dia - 0 euros

Saltar-nos el mercat del ram - 0 euros

Rentar 1 kg de roba - 0'9 euros

Un putu pot de xampu - 5 euros

Per tot el de mes Fly Emirates

Viatjar pel sud est asiatic no te preu!

Laos en imatges

Mare akha

Vella akha

Noies akhes

Banana cake

OOOOOOOOOOOOOOHHHHHHHHH!!

Per la familia Coromina Quintana (el nen esta be)

Nong Khiaw

Perdut num. 2

Perdut num. 1

Muntanyes d-en Son Goku

Qui s-atreveix a passar?

Paraigues natural

Capitol ต: Tribus, motos i problemes

Dona fent semola d-arros

Diaris de motocicleta

Dona traginant bacallans

Familia Akha

Les nostres aventures pel nord de Laos no deixen de soprendre-ns dia rere dia. Despres del nostre intent fallit d-arribar a les muntanyes on viuen els akhas no podiem dormir. Haviem de comprovar a on ens haviem quedat en la nostra epopeia ciclista. Aixi que l-endema al mati vam decidir llogar una moto per tornar-ho a intentar. Cal dir que no es dificil trobar motos per conductors experimentats com nosaltres al sudest asiatic. Aixi que vam tirar muntanya amunt altre cop i finalment vam arribar al poblet.

Situat alla on buda va perdre l-esperdenya, el poble esta en un paratge natural increible, aillat a 20 quilometres de tota vida humana. La gent del poble reaccionava davant la nostre presencia, les mares cridaven als nanos i ens assenyalavem. Nosaltres erem l-atraccio. El poble sobreviu sense cap mena d-influencia occidental (ens van demanar si erem Tailandesos) i continua mantenint els seus antics costums i formes de vida. Al poble nomes hi havien dones teixint i nens, els homes estaven treballant a bosc. Una de les families ens va convidar a entrar a casa seva, ens van convidar a Lao Lao (un aiguardent terrible), a una beguda que creiem que era te i a mastegar unes herbes verdes que de moment no ens han provocat efectes secundaris greus. Tota una experiencia!

L-endema vam tornar a llogar una moto per seguir visitant altres comunitats indigenes: thais negres, Ban Soptud, Ban Sopsin... Tot anava be fins que se-ns va punxar una roda alo mig del no res. Vam haver d-empenyer la moto 3 Km fins a la seguent comunitat. Alla, ens van fer un apanyu que va durar 5 km mes. L-angel de la guarda que tot viatger porta a dins va fer que alla on se-ns va desinflar per segon cop la roda, aparegues un mecanic que ens ho tornar a solucionar. Pero els problemes no s-havien acabat, la moto no s-engegava. Mitja hora despres vam poder continuar el trajecte fins a Luam Nham Tha.

Aquests dies comensem a entendre perque Laos es el pais amb la densitat de poblacio mes baixa del mon. Un cop et comenses a moure t-adones que entre poble i poble nomes hi ha extensions de selva i carreteres fetes per xinesos, molts dels trams sense asfaltar. La gent de Laos es mes reservada que la de Tailandia i Cambotja. La majoria es dedica a l-agricultura i viuen en cases fetes de palla i fusta. Es el pais menys occidentalitzat. Conserva aspecte culturals molt curiosos com per exemple es considera tabu el fet de tocar el cap a una altre persona. La concepcio de l-espai tambe es diferent, o directament no existeix. En un autobus se-t pot adormir algu a sobre i es un fet normal. Tambe hi ha lleis estranyes. Per exemple, per evitar que Laos es converteixi en un puticlub com Tailandia estan prohibides les relacions sexuals entre laosians i estrangers fora del matrimoni.

Capitol 862. Esto es la embajada de Laos?

No esta vermell es comunista

Consequencies de l-opi 2

Comunitat indigena que com veieu es dedica la pesca del bacalla

Nins

CAIXEI (Caixers amb insignies xecoslovaques de l-esquerra independentista), la teva!

Els tuk tuks de Tailandia abans de portar-te a on els hi has dit, et portaran a botigues de pedres precioses intentant que en compris una. Els tuk tuks de Cambotja es perdrant a mig cami perque no saben llegir ni un mapa. Els tuk tuks de Vietnam son capasos d-atropellar-te perque pugis amb ells. Els tuk tukerus de Laos els has de desperatar i convencer perque et portin.

Senyors i senyores, som a Laos! El pais de l-acudit de l-embaixada. Pais comunista, rural, budista, pobre, amb la densitat de poblacio mes baixa del mon, muntanyos i amb una barreja etnica impressionant... De moment hem vist una mica del nord (a una hora de Xina) i ens esta agradant. Molta muntanya, selva, cascades, poc turisme, indigenes, indigenes fumant opi... Avui hem llogat unes bicis per anar a veure un poble d-etnia akha (indigenes de les muntanyes), i realment viuen tant amunt que no hi hem pogut arribar. Tot i la nostra condicio fisica sobrenatural, la falta d-aigua i menjar, l-extrema calor, i el pendent del 100% ens ho han impedit. Hem pogut veure una comunitat indigena (no els akha) a la baixada. Sort que tenien aigua i sucs de taronja!

Mentres estem escrivint aquetes linies esta comensant a ploure. Es la primera pluja que veiem en tot el viatge. Sembla que comensa la temporada ara mateix. Que mes podem dir de Laos ( la pluja ens ha desconcertat). Ah si! que esta ple de banderes comunistes. Una altra cosa molt important es que ja som milionaris! Un euro equival a 12.000 kips, o sigui que ja podeu anar fent numeros. Tenim un faju de bitllets (amb la fals i el martell) que no caben ni a la motxilla. Collons com plou! En les nostres habituals converses sobre el comunisme ens hem adonat que els dos coneixem la lletra de la Internacional, pero algunes parts en catala, i algunes en castella. Per tant, com que les fotos pugen a una velocitat laosiana, ens estem aprenent la Internacional integrament en catala a traves del Youtube. Es un hit!

http://www.youtube.com/watch?v=deESSazleFw

Capitol 434: Imatges per no escriure

Pels colegues
Per les mares

Thai modernos

Apalanqui ska

Llac volcanic

Guillafluixa pels boscos

Consequencies de l-opi (es mentida mama)

Tot es pot portar amb moto

Espessor selvatica

Golum

Petites grans cascades




Si voleu mes informacio sobre la revolucio que estem a punt de presenciar:

www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100317/53898689887/los-camisas-rojas-vierten-sangre-humana-en-la-residencia-del-primer-ministro-tailandes-como-protesta.html

Aixo es hooliganisme!

http://www.youtube.com/watch?v=7Jgkm2pdWgY&feature=player_embedded

Us proposem una canso pel proxim karaoke de la torratxa

http://www.youtube.com/watch?v=vxEP1ZAqU9I&feature=related

Capitol 12. Desxifrant Thailandia

La cultura tailandesa o oriental es tan diferent de la nostra que dificilment la podem entendre. Pots aprendre coses i descobrir costums, pero moltes coses se t-escapen. Per exemple, les relacions entre thais son un misteri, de fet hi ha uns quants llibres especulant sobre el tema. Es basen en aparences, jerarquies d-edat, estatus... Tot i aixo la cultura occidental esta entrant amb forsa, sobretot a les ciutats, a on els centres comercials estant substituint els mercats del carrer i la musica anglosaxona sona a tots els bars substituint els classics karaokes.

Els tailandesos son una gent molt tranquila i relaxada. De fet els pots veure dormint per tot arreu i a totes hores. Tot i que treballen com xinus, per ells es molt important la sanuk (diversio) que consisteix en menjar, beure i xerrar. Mengen tot el dia (gin len - menjar per diversio), beuen bastanta cervesa, sobretot als night markets, i xerren molt. Com haviem dit et poden preguntar quan peses, quan cobres, quants fills tens... son coses de domini public. No tenen el sentit de privacitat que tenim els occidentals, sino el de comunitat. La major part de la vida te lloc als espais publics, en familia i sempre guardant les formes (per exemple mai els veuras emprenyats).

Apart de la familia, la religio es l-altre pilar de la societat tailandesa. El budisme es omnipresent. Esta ple de banderes budistes per tot arreu, wats (temples), monjos i fidels. Per exemple, tots els tailandesos homes han de ser monjos durant, com a minim, tres mesos de la seva vida. Es com fer la mili, pero aixo dona prestigi a la familia. Normalment es fa a la juventut o quan es mor una persona gran de la familia. A fora de totes les cases i negocis hi col.loquen una especie de pessebre en forma de wat, que en diuen la casa dels esperits. Els posen fora per animar als esperits a viure independent de la familia, pero perque estiguin comodes els hi ofereixen menjar i beure cada dia.

La llengua tambe es un altre mon. El thai te cinc tons diferents, i la mateixa paraula pot tenir cinc significats totalment diferent en funcio del to. Es acollonant! Una altra cosa molt bona es que per ser educats s-han d-acabar les frases amb la paraula krap (els homes) i kaa (les dones). Si sents una conversa formal cada cinc paraules diuen krap. Es molt curios. El llenguatge no verbal tambe es totalment diferent, i aixo dificulta la nostra mimica.

En fi, estimats lectors, una mica de cultura tambe va be.

Fins la proxima

Capitol 12 a: Diari d-un garau qualsevol: dia de monjos

Avui m-he trobat una rua, suposo que era la miss Lampang

El bar en questio

El meu amic, el monjo

Avui ha estat un dia llarg. M-han despertat a les 8 del mati (sembla que ens vam entendre amb la mestressa) i m-he dirigit cap a l-estacio per anar a agafar un autobus cap a Lampang. Tot anava be, caminava jo adormit fins que una manada de gossos sarnosos s-ha encaprixat amb la meva persona i m-han comensat a perseguir. M-he despertat de cop i m-he parat per intimidar-los pero no ha servit de res, la meva autoritat ha quedat en ridicul. Sort que ha sortit un monjo salvador que els ha espantat. Tranquilament he seguit el meu cami, intentant obviar les rialles de mig poble pesant sobre la meva esquena. He arribat a Lampang al migdia. Sota un sol de justicia he intentat trobar un hostal on caure mort pero com sempre no ha estat facil. Gracies a la meva pessima orientacio he estat donant voltes pel poble durant hores. He trobat l-hotel mig deshidratat i vermell com un tomaquet tot i la sobredosi de crema solar que he ingerit.

El dia de turisteo no ha tingut d-especial, temples i mes temples i mercats i mes mercats. Semblava que seria un dia rutinari a Tailandia pero no. Havia llegit a la guia que els tailandesos eren gent curiosa, que els interessaven les intimitats fet que no haviem comprovat fins ara. Resulta que sopant he topat amb un thai que sabia quatre paraules amb castella. L-interrogatori ha estat breu: com et dius, quans anys tens, estas casat, quan peses (si, m-ha demanat quan pesava),.... Fins aqui d-acord, el tema be a posteriori. Caminant pel prat he anat a parar a les mans d-un monjo. M-ha fet entrar al temple i hem estat ben be una hora (si no se m-ha fet etern) xerrant sobre la meva vida. Pero aqui no s-acaba tot, l-individu en questio li feia molta gracia la meva barba i me l-anava tocant. Fins hi tot m-ha demanat si tenia pel al pit. No sabia com agafar-m-ho. He intentat escaquejar-me i m-ha demanat si tenia lloc a on anar a dormir. Sleep with me? em deia. Suposo, i espero, que em proposes de dormir gratuitament al temple.

Necessitava una cervesa. No m-ha costat trobar un oasi en forma de bar pero el surrealisme no s-havia acabat. El bar estava ple de fotos d-en bob marley i el che guevara pero tambe hi havia sorpreses. Resulta que la simbologia del bar no tenia ni cap ni peus. Al costa d-una bandera comunista amb el perfil d-en lenin t-hi trobaves una bandera nazi. A pocs metres, en doraemon i banderes de metallica, i un llarg etc... Pero posaven reagge i rock and roll, la cambrera era molt guapa i la cervesa era barata per tant, que mes es pot demanar?

Una abrasada per tothom, fins hi tot per en Marti.

PD: M-agraden molt les PD

PD1: Viatjant sol potser comenso a entendre les parrafades d-en Feliu, pero em falta molta doctrina per empassar (amb amor i sense mastegar).

PD2: No us penseu que necessito escriure, es que tinc internet gratis a l-hotel i ho he d-aprofitar

PD3: El que m-ha permes viatjar sol es trobar-me de nou amb L-Earl. Quina finura. es fantastic!!!!