Hua Hin: Relax, Masses i poca cosa menys

Ja no ens es estrany veure elefants pel carrer

Bici-taxis

Patxaranga Tailandesa

Massificacio 1

Massificacio 2

Ciutadans de Catalunya: Encara som aqui. Aqui significa Tailandia i concretament a Hua Hin. Durant el nostre periple pel sud de Tailandia ens haviem anat trobant sucedanis de Lloret de mar a la Tailandesa pero aquest cop l-hem clavat de debo. Som a Benidorm! Quilometres de Resorts i grans hotels destrossen la fesonomia de la costa que sobreviu a marxes forsades. Tot i aixo, encara queden racons on poder gaudir dels ultims dies de vida que ens queden al sud-est asiatic. Aixi que com a bons vividors portem una setmana de vida sedentaria i dominguera: platja, marisc, festa, platja, marisc.... Tota una rutina muntada. Es el poble a on ens hem estat mes dies del viatge. De fet, ja ens coneix tothom pel carrer i ens saluden amb un immens somriure. Comensem a plantejar-nos seriosament quedar-nos a viure aqui.

Ahir vam anar a un festival de musica que es feia al poble. Ens havien donat bones referencies pero no sabiem on anavem a parar. El lloc en questio era a 4 km del poble, ens havien avisat que hi hauria molta gent pero el que ens vam trobar va ser del tot surrealista... Vam anar-hi separats i vam quedar a la taula de so. La sorpesa va ser quan ens vam adonar que seria una mica mes complicat del que haviem previst. 350.000 persones inundaven la platja i tots els carrers. Calculeu: mitja hora per arribar a la platja i mes d-una hora per arribar a veure l-escenari des de lluny. Evidentment no ens vam trobar. Cadascu va anar a la seva olla. Pero aqui no s-acaba tot, la marea va pujar quan es va fer fosc i el concert es va convertir en una piscina gegant. Tothom ballant a dins l-aigua i mullant-se els uns als altres. Penseu que l-aigua ens arribava fins a la cintura i les onades portaven el ritme del ball pero va ser una experiencia inolvidable.

Vam fer correr el rumor que estavem de tornada. Pel que es veu com a bons vigatans es va extendre a una gran velocitat. Realment teniem el vol de tornada pel dia 6 arribant a Vic al dia 8. Degut al conflicte de Bangkok, els manfiestants han tallat diversos punts neuralgics de la ciutat, entre els quals hi ha els accessos als dos aeroports. Aixi que finalment hem rebut un correu de Fly emirates i ens han canviat el vol pel dia 12, arribant al 13. O sigui que serem aqui pel casament (si no hi ha res de nou). A sobre, Emirates ens paguen una setmana d-hotel a Bangkok.

Visca la revolucio!!!

Us enllacem algun video del que es respirava pel Festivalas.
http://www.youtube.com/watch?v=pOP6Ugakwdw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=dCiwGx-_tbE&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=wPIG-5D3LBc&feature=related

Mes i mes fotos

L-enessima posta de sol

Small World bar

Tortugues gegants

Quin cel no?

Tot el que puja ha baixar

Badia de Prachuap Khiri kan

Qui es el mono?

Relax i gas

Sagals i sagales d'Osona i altres llocs del planeta Terra, som nosaltres de nou. Encara som a Tailandia, tot i que vam fer una escapadeta a Malasia. Malasia ens va encantar, es un pais fantastic, net, amb una vegetacio increible i una policia molt trempada. Llastima que nomes hi vam estar 20 minuts. Sis hores de viatge des de Krabi (Thailand) fins a la frontera per un collons d'estampa al passaport i sis hores de tornada. Aixo si, ja tenim quinze dies mes de visat a Tailandia. El desti ens ha portat altra vegada a Prachuap Khiri Khan, a on el bar de l'hotel no paren d'arribar-hi personatges dantescos. Les nits en aquest bar poden ser mes surrealistes que Dali.

Fas unes cerveses a la terrassa amb dos americans i dos tailandesos, mentre el propietari del bar esta tocant la guitarra com un heavy, un yanki toca un violi tailanes (es pensa que en sap pero l'unic so que li surt es el d'un gat apunt de morir). Tot aixo amb musica de tot tipus sonant a tot drap i la televisio oberta amb un partit de futbol australia. Altres personatges que volten per aqui son: un suec de 60 anys casat amb una thai i que no para de cridar i beure, un tailandes disfressat d'indi america amic del propietari del bar, una tailandesa sorda que cada 5 minuts arriba compra dues cerveses i marxa, un que fa dos dies que ha deixat la seva vida de monjo i es presenta amb Harley Davidson, un monjo budista fet caldo, una dona que treballa a l'hostal i que dorm al bar en un banc de fusta (enmig de la musica i el desgavell), un heavy-hinduista tailandes amb un greu problema de sobrepes i que no diu absolutament res a ningu, les filles petites de l'hostal que dormen en una habitacio enganxada al bar, una noia thai que no coordina gaire be els seus moviments i agafa unes merdes que s'ha d'acabar arrossegant fins al llit...

En fi, aquests hi son cada dia, pero cada nit apareixen elements diferents inclassificables que s'integren perfectament en el pollastre muntat.

Us agreguem un video del bar i alguns dels seus personatges

http://www.youtube.com/watch?v=v-LeQEYBNVo

Des de Krabi voliem pujar cap Prachuap i la opcio mes barata era un bus VIP (nomes guiris) que arribava fins a Bangkok a 400 Baths (molt bon preu). Sabiem que en aquest preu hi havia truc. En Pau Franc ja sap de que parlem. Resulta que en alguns d'aquests busos nocturns per guiris (falangs) engeguen un gas a mitjanit per adormir el personal i robar el que portis a sobre. Vam estar apunt de comprar un bitllet pero la dona que els venia ens ho va desaconsellar. Vam fer una altra nit a Krabi i l'endema voliem anar fent trams fins arribar a Prachuap. Quan vam arribar a Surath Thani els unics busos que quedaven eren els VIP's barats. Putada. Que fem?. Els comprem i a veure que passa. Tots els guiris anaven a Bangkok, nosaltres a mig cami (i aixo es el que ens va salvar). Pugem al bus, i era l'unic bus hermetic que hem vist, el conductor i ajudants totalment separats dels passatgers. -Where are you going? ens pregunten al bus- To Prachuap. Cara de sorpresa del conductor. -Doncs vosaltres seieu aqui perque baixeu primers. No hi havia prou temps per adormir-nos i despertar-nos a Prachuap. La resta de falangs que anaven a Bangkok es devien posar a dormir a partir de la nostra baixada. Bona nit i tapa't.

Ja penjarem fotos. Ara som a Hua Hin

Imatges per no escriure II

Enveja o ganes de viatjar? Tu tries!

Cap d-any passat per aigua

La immensitat es quan...

Roques i arbres

Finestra

Sorra de color verd

Roques que surten del no res

Platges de Krabi

Som a Krabi. Ciutat que viu totalment encarada al turisme falang. Pels carrers, tot son agencies de viatges i hotels. Es pero, un desti economic per visitar les platges de la provincia que son realment espectaculars. A part de la tipica sorra blanca esta ple d-illots rocosos que neixen del no res. Com hem anat informant aquests dies estem de 3er Cap d-any. Diem dies perque el tema no es limita nomes a unes campanades. Portem 3 dies xops com anecs. Les nostres pells arrugades comensen a desintegrar-se a limits perillosos. La cosa es senzilla, tota cosa que respiri es atacada sense miraments amb litres i litres d-aigua durant les 24 hores del dia.

Els tailandesos es tornen litaralment bojos durant el Songkra, semblen posseits. Centenars de furgonetes pick-up, tuk-tuks i motos volten pels carrers amb la musica a tot volum. Tambe porten bidons d-aigua, element imprescindible per la batalla. Busquen un enemic per intercanviar un tiroteig aquatic fent servir qualsevol recipient domestic o pistoles d-aigua (algunes d-una precissio mai vista). Altres, esperen a la porta de casa amb mangueres i ruixen a tot vehicle que passi per davant. La guerra esta servida. Durant tot el dia la mullena es present. Un cop mentalitzats ens vam armar amb dues galledes i ens en vam anar cap a l-accio. Nomes sortir de casa un grup de nens ens va agafar d-imprevist i ens va masacrar. Aleshores ens vam adonar que no nomes era aigua sino que tambe es feia servir pintura i sabo. Sort que vam deixar les cameres a casa! Vam voltar tot el dia jugant com nens amb tothom que ens trobavem. Finalment vam acabar en una cantonada amb uns Tailandesos que ens van convidar a mil i una cerveses. A partir d-aqui tot esta una mica borros.

Avui en teoria ja s-havia acabat la festa. Hem llogat una moto per anar a inspeccionar les platges. La nostra sorpresa ha vingut quan hem vist que la cosa continuava. A cada canto de la carretera principal tot de nanus amb galledes mullaven a tothom. De cop, del no res han aparegut tot de pick-ups carregades d-aigua que ens anaven mullant mentre conduiem. Hem seguit la rua i ens hem trobat un embus de 15 km. Una batalla campal al mig de la carretera. A mes, els falangs son el seu blanc preferit i n-hem sortit del tot escaldats. Fins hi tot la policia anaven armada amb pistoles d-aigua.

Dema enfilem cap a les illes Ko Phi Phi, la turistada mes bestia que farem en aquest viatge. De totes maneres esperem que valgui la pena ja que les imatges que hem vist son com a minim acollonantissimes.

2553

Alguns illots de Phang Nga (sense nuvol Kington)

Un altre

L'illa d'en James Bond

Mes i mes i messi

Coves de Phang Nga

Coves amb bici

En Marti i en Garau (convertit al budisme) dormint al bus

Selva

Piscines naturals

Com ens agrada dir que som del Barsa pel mon! Quin orgull! Ahir despres de batallar molt vam aconseguir veure el barsa a les 3 del mati. El vam veure en una tele que uns nanus musulmans havien muntat al carrer, i despres de subornar-los amb unes quantes coca coles van accedir a quedar-se fins a les 5 amb la tele al carrer. Un d'ells portava una pistola (sort que no era madridista).

El tema es que som a Tailandia, tot i que ens hem quedat una mica atrapats en el futbol. No se si llegiu els diaris o mireu les noticies, pero si ho feu veureu que a Tailandia hi ha el que popularment s'anomena ''un gran paiat". Fa setmanes que el Front Popular per la Democracia (vestits de color vermell) tenen bloquejat el centre de Bangkok i altres ciutats del pais. Hi ha hagut manifestacions constants durant aquestes setmanes fins que abans d'ahir el govern tailandes (que va aconseguir el poder amb un cop d'estat) va declarar l'estat d'excepcio i el toc de queda. L'exercit i la policia intenta desallotjar els manifestants pero son tants i tant disposats a lluitar que no poden. de moment ja hi ha mes de 20 morts (militars inclosos). Les imatges de la tele son acollonants. El black block fa riure al costat dels camises vermelles.

Dema entrem al 2553 del calendari tailandes, es el tercer cap d'any que vivim en un any. L'occidental, el xines i dema el Thai. La festa dura tres dies i consisteix en una guerra d'aigua a discrecio amb galledes, pistoles d'aigua... contra tota persona, cotxe o moto que vagi sec.

Pel que fa al nostre viatge es molt llarg d'explicar. Intentarem fer un resum de les coses mes interessants que hem fet. Hem travessat una de les fronteres mes xungues que hi ha (Tailandia-Birmania) per allargar el visat, amb bastants merders pel mig. Hem fet bastants kilometres cap al sud i la calor encara es mes bestia (som aprop de l'equador), hem fet excursions amb bici cap a un parc natural amb unes cascades a on ens vam banyar, una altra excursio cap a unes coves guapissimes i plenes de monos, hem conduit una moto a Tailandia (la circulacio va per l'esquerra com a Anglaterra), i hem fet una excursio amb una barca tradicional per la badia de Phang Nga. Ara som a Krabi, i un dia d'aquests anirem a Ko Phi Phi (unes illes que surten a google imatges).

Buenu gent, aixo es tot, ah!, i feu cas al Ministerio de Asuntos Exteriores i no viatgeu a Tailandia perque es molt perillos.

Benvinguts al paradis

Benidorm

Maricas de playa

Foto

Una sipia

Res de l'altre mon

Dos tius que ens vam trobar

Cocoters

Pinguins tropicals

Despres de l'aparicio de Deu a la terra

Despres d'uns dies a Txa-am, continuem tirant cap al sud. D'aqui 3 dies ens caduca el visat de Tailandia i ens veiem obligats a entrar a Myanmar (Birmania) per renovar-lo. Pero no passa res perque ens ve de cami al paradis. De moment anem fent poblets de la costa del golf de Tailandia. La calor cada cop es mes asfixiant, pero aqui tot es suportable. Som a Prachuap Khiri Khan, poble de pescadors, amb unes platges molt guapes. Illes tropicals, verdes, plenes de monos, sorolls de la selva, palmeres, cocoters, bitxus de mar... i tot el que es pot esperar a les portes del paradis.

Estem allotjats en un hostal de hippies thais que no paren d'escoltar Buena Vista Social Club, Bob Marley i rumba. L'hostal tambe te un bar, a on ahir a les 2 de la nit ens va apareixer Deu. Buda s'havia reencarnat en argenti i a sobre ho televisaven. No sabem si era una simple manipulacio de la televisio tailandesa. Algu ens pot confirmar si realment ahir Deu va baixar a la terra?

Marisc. Ens estem fotent unes mariscades de l'ostia per 1 euro. A tot Tailandia hi han els Night Markets que com el seu nom indica obren a la nit. Quan el sol se'n va cap a Catalunya, la gent surt a menjar i beure en uns xiringuitos agrupats en una plasa. A tot arreu ens hem trobat arros, carn, noddles, pad thai... pero aqui el menjar estrella es el marisc. Estem recuperant tots els kilos perduts durant el viatge a traves de la ingesta de gambes en quantitats industrials. Ens estant sortint tentacles als peus i en Garau comensa a fer cara de xipiro.

En fi gent, no patiu per nosaltres, que ens estem cuidant d'allo menys.