Capitol. 6 - We are still alive

Fa uns dies que som a la regio de Ratanakiri, al nord est de Cambotja. Ban Lung es el poble mes gran, amb uns 10000 habitants. Aquesta regio esta conectada amb la civilitzacio cambotjana a traves d-un cami de 4 hores i de terra ataronjat. Segurament es la fi del mon, i si hi ha un lloc mes aillat no el volem coneixer. Hem estat tres dies fet el que ara en diuen treking per la jungla amb un guia i uns 8 motxileros mes de diferents parts del mon. Mil i una aventures que ens fa mandra explicar, molt arros, molta aigua del riu, hamaques... Ja no tenim roba neta, i aqui es dificil rentar-la ja que al cap de dos minuts esta vermella, de la pols d-aquests camins.

Dema tornem a la civilitzacio cambotjana, no sabem en quina direccio. En principi volem tornar cap a Tailandia pero sembla que hi ha un paiat bastant gran a la frontera. Sembla que dema comensara una mini guerra entre Tailandia i Cambotja per un petit tros de terreny. A part a Bangkok, no hem acabat d-entendre que collons passa pero hi ha els militars al carrer. En fi, des de l-aillament absolut us mantindrem informats i intentarem penjar alguna foto, ja que aqui es impossible degut a la connexio d-internet digne d-un MS-DOS.

Una abrasada

Capitol 5- Cambodian People-s Party

Dona remant entre Siam Reap i Battambang

Cambodja. Pais que va patir una de les pitjors dictadures de la historia liderada per Pol Pot i que va acabar nomes fa 10 anys. Com la majoria de dictadors Pol Pot va acabar els seus dies al llit abans que comences el seu proces judicial. Tot i el genocidi comes pels Khmer rojos i la miseria existent, els cambodjants son gent afable, riallera i molt simpatica. Actualment la democracia carda riure. Tot i que hi ha eleccions cada 5 anys el Cambodian People-s Party segueix controlant l-exercit, la policia, el funcionariat i el poder judicial.

Pel que fa a nosaltres vam marxar de Battambang fa dos dies direccio Siam Reap (siamesos derrotats) des d-on escrivim. El trajecte el vam fer amb vaixell tal i com haviem previst. Un viatge de mes de 8 hores passant per paratges naturals increibles i per poblats que no es quedaven indiferents davant la nostra mirada. El vaixell (per dir-ho d-alguna manera) anava ple fins a dalt fet que va portar algun problema alhora de remuntar el riu, ja que estem en epoca seca. El sol ens va torturar tot el viatge pero vam arribar sencers a Siam Reap on, en teoria, ens esperava un tuk-tuk gratuit que ens havia gestionat l-hotel de Battambang. Evidentment no hi havia ningu pero de tuktukerus no en faltaven.

A Siam Reap hem tocat fons pel que fa a l-allotjament. Vam arribar a la guest house i no quedaven habitacions pero ens van convidar amablement a dormir a l-intemperie (amb matalas i mosquitera) pel modic preu de 0.70 centims cada un. Compartim espai amb una dotzena de potols internacionals mes. La ciutat en questio es un focus d-atraccio per guiris ja que serveix de punt de sortida per anar a veure una de les 7 meravelles del mon, el complex religios mes gran: les ruines d-Angkor. La ciutat, doncs, es un lloret de mar a la Cambotjana. Esta a rebentar de guiris fent cerveses a tothora i tot esta encaminat cap al consum. Els preus son directament amb dolars. Els riels son dificils de trobar. S-ha de dir que el bar del nostre hotel es l-unic lloc de cambotja a on no hi ha mosquits i a sobre hi ha la cervesa mes barata del sudest asiatic (0.35 centims).

Avui hem anat a Angkor. Hem llogat dues bicicletes i hem pedalat els 5 quilometres separen els temples de Siam Reap. L-entrada valia 20 dolars que no teniem i hem hagut de buscar rutes alternatives per entrar al recinte. Hem voltat durant 1 hora sota la intensa calor i hem aconseguit enganyar un control policial. Un cop a dins hem disfrutat dels paratges naturals i dels temples tot i que no hem pogut entrar a Angkor Wat (el mes gran i famos dels temples) pero hem vist una familia de monus molt monus pel cami. Ens hem cansat rapid i hem anat a fer cerveses al bar de l-hotel on hem conegut uns argentins d-allo mes boludos.

A partir d-ara torna estar tot a l-aire. Tenim problemes per buscar informacio de visats a Vietnam i Laos i ens queda per definir la ruta per Cambodja. Quan ho sapiguem ja us informarem.

Kop Khun Kap

PD: Es impossible pujar mes fotografies. Ja ho farem.

Capitol-4. Fronteres i nou pais

Pescadors al riu de Battambang

Mercat de Sisophon

Nang Rong, el poble que no sortia a la guia, ja hem entes perque no hi sortia. Hi vam coneixer algun viatger despistat i poca cosa mes. Despres ens dirigiem a creuar la frontera. Aranya, el nom del poble fronterer ja promet. Baixem del bus i un exercit de tuk tukerus ja ens espera. N-agafem un per anar a la frontera. Ens porta a un suposat check point a on hem d-aconseguir el visat per entrar a Cambotja. Els tius no van ni uniformats, ni acreditats, i ens demanen mes diners del que ens haviem informat. Amb sang freda, els hi vam dir que haviem trucat a la inexistent embaixada espanyola a Cambotja i que no era el preu normal per turista. Vam tornar a agafar el tuk tuk, i ens deixa al pas fronterer real. El tuk tukeru no es va endur la comissio pertinent. 1 a 0.

La frontera real no es millor. La part tailandesa encara es forsa decent. La segona part del partit comensava a la part cambotjana. Et fan omplir papers per tot fins i tot et fan un suposat control de salut que consisteix en omplir un paper. Tot anava be, fins que ens vam adonar que no teniem dolars. Vam haver d-anar a la part tailandesa a canviar euros per baths, i baths per dolars. Despres cal tramitar el visat amb uns polis amb mes patxorra que un tailandes a l'hora de la migdiada. Li paguem els 20 dolars corresponents, pero ens demana 400 baths pel servei de tramitacio. Ens posem a riure i ens deixa passar. 2 a 0. Pero el partit no ha acabat. Un cop a Poipet (poble fronterer cambotja) agafem un bus gratis fins a l-estacio de busos. Durant el trajecte el conductor ens demana que li fem la quiniela amb partits de totes les lligues del mon (inclus la paraguaia i la sudafricana). No n'hem encertat ni un.

La nostra intencio es anar a Battambang pero nomes hi ha busos fins a la turistica Siam Reap a on tota mena de turista es dirigeix. Tots menys nosaltres, que decidim provar sort a Sisophon (a mig cami). Al cap de 10 minuts de viatge, el bus para, fan pujar 10 turistes britanics i ens volen fer baixar al mig del no res. Ja erem fora del bus. Batallant, vam aconseguir continuar a dins del bus fins alla on haviem pagat, aixo si, amb cadira de plastic al mig del passadis. Els altres turistes de borratxera no entenien que collons anavem a fer a Sisophon, a on ens van deixar al mig de la carretera.

La vam encertar, Sisophon es la Cambotja real, molt mes pobre que Tailandia, carrers sense asfaltar, sense llum als carrers, cases de uralita, i la gent molt simpatica i amable. El pais pinta molt be, ara ja som a Battambang i ja us informarem sobre aquest indret tan desconegut.

Capitol-3. Thailandia profunda

Temples khmer de Ayutthaya

Un elefant jugant a basquet

Els monjos es volien tirar una foto amb nosaltres, i no al reves.

Vam sortir de Bangkok fa dos o tres dies en direccio est. Vam arribar a Ayutthaya, antiga capital de Tailandia, amb diverses ruines de temples khmer i algun temple budista. Tot molt be. A la nit vam agafar un tren cap a Surin. El que havia de ser un trajecte de sis hores de dormir comodament en un tren, es va convertir en una odissea. Per comensar, el tren anava ple fins a la bandera, ni un putu lloc, la gent dreta fins i tot a l'entrevago. Semblava un tren de deportats. Vam tenir la genial idea de dormir sota dels ultims seients d'un vago, entre el vago i la paret, fent servir la motxilla com a matalas. I quin tren! No era electric sino que funcionava amb gasoil, i us podeu imaginar el soroll que carda un estri com aquests. A part, el tren es va espatllar una hora despres de pujar-hi, no hi havia manera de que entres la marxa, i ens vam quedar bloquejats al mig del no res. Fins i tot vam recular un bon tros. En total mes de deu hores de calor, estirats a sobre les motxilles entre la paret i un seient reclinat i ronyos.

A Surin i voltants som una cosa exotica. Tothom ens saluda, els que van pel carrer, els cotxes, les motos i les bicics. I tothom ens somriu. Ens hem allotjat en un hotel que a la nit tambe fa la funcio de burdell de travestis, tot plegat es molt surrealista. A les nits hi ha una vida frenetica pels passadissos de l'hotel. Ja no sabem distingir entre noies i ladyboys, tots semblen tenir un big buda entre les cames. A la recepcio esta ple de xinus (l'hotel es regentat per xinus), que es passen les 24 hores del dia mirant partits de futbol. Ahir a les 3 de la nit vam poder veure la primera derrota del barsa en directe. Aixo es fanatisme cule.

A prop de Surin, hi ha una un poble que es dedica a la cria d'elefants. Hi vam anar diumenge i ens vam trobar un espectacle d'elefants bonissim. Elefants jugant a futbol, basket i fent malabarismes varis. Estava ple de domingueros tailandesos que anaven a veure el mateix que nosaltres. Despres tocava un espectacle de serps. El tipic tio que fa petons a les cobres i aquestes coses tant normals.

Avui marxem cap a Nang Rong, poble que no surt ni a la Lonely Planet, i ens anem acostant cap a la frontera amb Cambotja.

Capitol 2- Bangkok, vida al carrer

Vida de carrer a China Town

Tuk Tuk pels carrers de Bangkok

Despres de 3 dies voltant per Bangkok, ens comencem a fer a la idea del panorama. Es a dir, no hi ha manera d'entendre la ciutat. Es tot tan diferent que se'ns en va de les mans tot i que estem a la part mes occidental (entre cometes) del nostre viatge.

La vida autoctona gira entorn del carrer, tot es ple de traginers amunt i avall, venedors ambulants, coses que no en sabiem l'existencia, motos, tuk-tuks, xinus... Tot es mou sota l'asfixiant calor. Caminar es complicat i travessar el carrer encara mes, tot i que comencem a creuar sense por. Els mercats son el punt neuralgic de la ciutat, ja siguin tancats o pel mateix carrer. Els mes impressionants son a China Town on pots trobar de tot: carnets de conduir europeus, altaveus, pistoles, jocs de consola, musculmans, flors, porno, i tot el que es pugui piratejar i menys. A mes, estan preparant el cap d'any i tots els carrers estan guarnits mes del normal fet que dissimula les tones de merda acumulada a les cantonades.

Els tailandesos no saben angles i fan molt riure com parlen i gesticulen. Allarguen les as, saluden amb les mans ajuntades fent una reverencia, no fan servir sabates i en general son forsa amables. Els conductors de tuk tuk (tricicle motoritzat de tres rodes), pero, son una especie diferent. Et paren pel carrer i et demanen a on vas. Ells et volen portar a llocs on cobren comissio i per fer-te combregar es poden arribar a inventar les excuses mes divertides que us pugueu imaginar. Per exemple que el lloc on vols anar no obren fins a la tarda perque es el dia de buda o que ha pujat el cabal del riu i les barques no funcionen.

Dema sortim de Bangkok en busca de monos, elefants i tribus amb taparrabus. Bon carnestoltes i felis any nou xines.

PD de rigor: No sortiran fotos nostres fins que no estiguem morenos del tot, es a dir en Marti a la proxima entrada, en garau no sortira per raons obvies.

Capitol 1- Ja hem arribat

A l.aeroport de Dubai es menja molt sa

Es impossible que surti sencera

El nou messies ja es entre nosaltres

Que dir de Dubai? (no hi ha ni accents, ni res que no siguin lletres).

Dubai es l.extrevagancia portada a l.extrem. Un poble de pescadors beduins que un bon dia van descobrir un bassal de petroli a la seva part de desert a on tenien la haima. A partir d.aqui se.ls hi va anar l.olla. Gratacels, la torre mes alta del mon, illes artificials amb forma de palmera, hotels de set estrelles, una ciutat futurista, i nomes hi ha gent treballant. Evidentment no son dubaitians. N.hi ha de tot el mon (sobretot hindus i asiatics inclassificables). Les feines que fan son rares i les fan de tres en tres, com per exemple tres persones fregant una barana que ja esta neta, tres persones vestits amb un neopre netejant un llac artificial super net, i un llarg etc. A part te un metro i aeroport modernissim i ultra luxos, amb piscina, selva, spa, i un fil musical que incita al suicidi. Ens pensavem que seria car pero la veritat es que es mes car Vic.

Que dir de Bangkok? (fa dos dies que hi som)

Ara ja som a Bangkok, a on hi carda una xafogor terrible. Estem allotjats per 2.5 euros en un hotel al centre que te els matalassos mes prims del mon. La ciutat pinta forsa be, tot i que la mobilitat es complicada. Hem vist quatre temples budistes (un amb un buda apalancat, a partir d.ara ja tenim nou messies). Nomes hem menjat arros al carrer,(per un preu irrisori) tenim l.esfinter i el jet lag controlat (hem dormit 16 hores seguides). Realment es tot diferent, des de travessar el carrer (no hi ha normes) fins a la merda que hi ha pels carrers, passant pel caracter dels tailandesos. En fi, ja escriurem mes endavant, perque la veritat es que es dificil trobar internet. Per cert, estem escrivint aquesta entrada descalsos, ens fan treure les xancletes a tot arreu, (hotel, temples, cases, locutoris...) , vendrem rovellons a la tornada.

pd: estem aprenent angles
pd1: ells tambe

Preàmbul

Aquí engeguem el bloc d'en Guerau i d'un dels creadors d'unvigataamexic.blogspot.com. Les segones parts mai són tan bones, però ja ho veurem. Des del paradisíac bar l"l'Estudiant" preparem la ruta a seguir que ens guiarà a la glòria. Explicarem amb pèls i senyals els intríngulis i aventures del viatge, posant èmfasi en diarrees, vòmits i altres condicionants fisiològics.

Intentarem que el bloc sigui apte per a tots els públics (fins i tot per a les mares patidores) però no prometem res. També prometem que ens traurem el carnet de conduir quan tornem (si és que no ens el comprem a Tailàndia).

Si ens arriba el visat marxarem aquest diumenge. De Barcelona anirem a Milà, d'aquí a Dubai, on ens hi passarem un dia visitant la torre més alta del món i ens comprarem una illa artificial. A la nit emprendrem el vol que ens portarà cap a Bangkok, i a partir d'aquí Free Style.

Salut i rutina!

pd: a la tornada escriurem un llibre i ens forrarem