Cambodja. Pais que va patir una de les pitjors dictadures de la historia liderada per Pol Pot i que va acabar nomes fa 10 anys. Com la majoria de dictadors Pol Pot va acabar els seus dies al llit abans que comences el seu proces judicial. Tot i el genocidi comes pels Khmer rojos i la miseria existent, els cambodjants son gent afable, riallera i molt simpatica. Actualment la democracia carda riure. Tot i que hi ha eleccions cada 5 anys el Cambodian People-s Party segueix controlant l-exercit, la policia, el funcionariat i el poder judicial.
Pel que fa a nosaltres vam marxar de Battambang fa dos dies direccio Siam Reap (siamesos derrotats) des d-on escrivim. El trajecte el vam fer amb vaixell tal i com haviem previst. Un viatge de mes de 8 hores passant per paratges naturals increibles i per poblats que no es quedaven indiferents davant la nostra mirada. El vaixell (per dir-ho d-alguna manera) anava ple fins a dalt fet que va portar algun problema alhora de remuntar el riu, ja que estem en epoca seca. El sol ens va torturar tot el viatge pero vam arribar sencers a Siam Reap on, en teoria, ens esperava un tuk-tuk gratuit que ens havia gestionat l-hotel de Battambang. Evidentment no hi havia ningu pero de tuktukerus no en faltaven.
A Siam Reap hem tocat fons pel que fa a l-allotjament. Vam arribar a la guest house i no quedaven habitacions pero ens van convidar amablement a dormir a l-intemperie (amb matalas i mosquitera) pel modic preu de 0.70 centims cada un. Compartim espai amb una dotzena de potols internacionals mes. La ciutat en questio es un focus d-atraccio per guiris ja que serveix de punt de sortida per anar a veure una de les 7 meravelles del mon, el complex religios mes gran: les ruines d-Angkor. La ciutat, doncs, es un lloret de mar a la Cambotjana. Esta a rebentar de guiris fent cerveses a tothora i tot esta encaminat cap al consum. Els preus son directament amb dolars. Els riels son dificils de trobar. S-ha de dir que el bar del nostre hotel es l-unic lloc de cambotja a on no hi ha mosquits i a sobre hi ha la cervesa mes barata del sudest asiatic (0.35 centims).
Avui hem anat a Angkor. Hem llogat dues bicicletes i hem pedalat els 5 quilometres separen els temples de Siam Reap. L-entrada valia 20 dolars que no teniem i hem hagut de buscar rutes alternatives per entrar al recinte. Hem voltat durant 1 hora sota la intensa calor i hem aconseguit enganyar un control policial. Un cop a dins hem disfrutat dels paratges naturals i dels temples tot i que no hem pogut entrar a Angkor Wat (el mes gran i famos dels temples) pero hem vist una familia de monus molt monus pel cami. Ens hem cansat rapid i hem anat a fer cerveses al bar de l-hotel on hem conegut uns argentins d-allo mes boludos.
A partir d-ara torna estar tot a l-aire. Tenim problemes per buscar informacio de visats a Vietnam i Laos i ens queda per definir la ruta per Cambodja. Quan ho sapiguem ja us informarem.
Kop Khun Kap
PD: Es impossible pujar mes fotografies. Ja ho farem.
Ja us entraran a un bus, us filtraran gas, us adormiran i us ho robaran tot, ja!!!
ResponEliminaUna abraçada enormeeee colla de boludooos!!!
Ahaaaaa!!!!!
Nil, Verde i Pep
Nil, a quina hora tornes el dimarts que ve de les teves andades sudamericanes?
ResponEliminaNapo
PD: als cambodjans no hos dic res, apa!
I m'ho has de demanar per aquest blog?
ResponEliminaFins que no ho demanis pel millor bloc no t'ho dire:
www.elblocdelstres.wordpress.com
Nil
PD: Cambodjans, un blog amb tan poques fotos com el vostre es com fer un viatge i canviar-te els calcotets cada dia