Fa uns dies que som a la regio de Ratanakiri, al nord est de Cambotja. Ban Lung es el poble mes gran, amb uns 10000 habitants. Aquesta regio esta conectada amb la civilitzacio cambotjana a traves d-un cami de 4 hores i de terra ataronjat. Segurament es la fi del mon, i si hi ha un lloc mes aillat no el volem coneixer. Hem estat tres dies fet el que ara en diuen treking per la jungla amb un guia i uns 8 motxileros mes de diferents parts del mon. Mil i una aventures que ens fa mandra explicar, molt arros, molta aigua del riu, hamaques... Ja no tenim roba neta, i aqui es dificil rentar-la ja que al cap de dos minuts esta vermella, de la pols d-aquests camins.
Dema tornem a la civilitzacio cambotjana, no sabem en quina direccio. En principi volem tornar cap a Tailandia pero sembla que hi ha un paiat bastant gran a la frontera. Sembla que dema comensara una mini guerra entre Tailandia i Cambotja per un petit tros de terreny. A part a Bangkok, no hem acabat d-entendre que collons passa pero hi ha els militars al carrer. En fi, des de l-aillament absolut us mantindrem informats i intentarem penjar alguna foto, ja que aqui es impossible degut a la connexio d-internet digne d-un MS-DOS.
Una abrasada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ei, no us podeu perdre Vietnam. Ara sí que us començarà a venir el mal de Moctezuma amb l'aigua de riu !
ResponEliminaSalut des de Calldetenes. A disfrutar-ho!
ResponEliminaEncara no us han segrestat??? cagumseu...
ResponEliminaPer què a Birmània no estàveu pas pensant anar-hi? M'han dit que si us feu amics dels monjos budistes us fareu famosos i potser fins i tot us donen un Nobel de la Pau.
Ei, només és un suggeriment
L'illament és de maricas!
ResponEliminaNo posar fotos al bloc, no tenir la paciència per penjar les fotos, per molt que siguin ordinadors de la segona guerra mundial, és com ser bolivià trempat i amb iniciativa pròpia.