Capítol 7. Curiositats de Cambotja

El mono que ens ha fet córrer

Parada d-un mercat pudent

La bombonera de Cambotja

Alegria cambotjana, fins i tot treballant

Porcs vius a sobre d-una moto, a sobre d-un vaixell

Horterisme personificat en la Hello kitty, fins i tot en els hotels

Mitja hora de viatge en una Pick-up

Camins de sorra vermella que no portarem a en Pep

Som a Pnohm Penh, la capital de Cambotja. Aquest país desconegut ens esta agradant molt, i de fet ens hi hem quedat més del que ens pensavem. Com tot el sud-est asiatic, Cambotja té coses molt curioses, intentarem fer una mica de llista.

Hi ha infinitat de gent al carrer que va amb pijama, sobretot als vespres. Hi ha temples plens de monos, avui ens perseguien davant l-atenta mirada dels monjos. La regió de Ratanakiri esta plena de camins de sorra vermella (Pep, no t-en portarem), i anar amb Pick-up no es molt gratificant ja que et pots tornar moreno de cop. Hi ha casament a cada dia i a cada cantonada, i ho anuncien amb unes músiques que sembla una matansa de gats. Els cambotjans son molt horeteres. Als autobusos posen karaokes horrorosos, i a sobre el ballen. La majoria de turistes son francesos, i fins i tot n-hi ha algun de simpatic. Hi ha sopes cambotjanes amb gust de vomitat, altres més picants que qualsevol plat mexica. Als lavabos no hi ha paper, pero tots tenen una petita manguera a tota pressió, que requereix de molta precisió. Les diarres van i venen, pero no es res de l-altre món.

Als mercats hi ha molta vida; mosques, mosquits, parasits, rates, pudor, molta pudor, una pudor que no es pot oblidar, molta fruita, verdures, peix, marisc, cargols, carn. gos, aranyes, insectes varis, muntanyes de bosses de merda, i tots els plats típics de la gastronomia khmer. El transit funciona amb normes diferents a les nostres. L-ordre de la prioritat es la seguent; camions, busos, furgonetes, cotxes, tuk-tuks, motos, bicis i per ultim els vianants. Creuar el carrer es una odissea, aixo sí, abans d-atropellar-te tenen el detall de pitar la bocina. Hi ha botigues que venen sabates desaparellades, samarretes falses de tot arreu i de totes les marques. Els tuk tukerus de la capital apart d-oferir-te un trasllat tenen ofertes per tots els gustos, des de putes fins a disparar amb Kalashnikovs a prop de l-aeroport, passant per totes les drogues hagudes i per haver.



En fi, un país desconegut, amb una gent molt entrenyable tot i el seu dur passat (ja vindra una part més dura sobre Cambotja), i com diria el socioleg Feliu Fusté i Cano, les relacions existents entre els estrats socials dins el paradigma post-modern de la burgesia cambotjana suposen la creació d-una cosmovisió d-un habitus irreal de dimensions tipiques del socialsme polones dels anys 70 o 80.