Ahir despres de Kampaeng Peht volia arribar tant al nord com fos, i finalment vaig caure a Uttaradit. Per aquests poblets del centre de Thailandia ni Budda sap ni una paraula d'angles, molts no saben llegir les grafies occidentals, i tot esta escrit amb grafies thai. Us podeu imaginar l'aventura que suposa qualsevol cosa.
Per exemple: Entrant a l'estacio de busos, tothom et mira, et somriu i despres comenta amb el del costat, alguna cosa com - Mira, un guiri!-. T'acostes a la finestreta -Hello, I want to go to Uttaradit- la resposta es una cara de que collons m'esta dient?. Treus la guia i assenyales Uttaradit (no sap llegir amb grafies occidentals). Intentes dir Uttaradit de totes les maneres possibles, fins que et diu - Ah! Uttaradit!-. 1 a 0. -There are buses to Uttaradit today?- que pregunto si no m'entendra?. Poso el dit index de la ma dreta a sobre del rellotge que no porto al bras esquerra i torno a dir Uttaradit. Despres somriu, treu un paper i un boli i apunta les 16:00. 2 a 0. -How many baths (moneda thai) it cost? Surt de la finestreta i t'acompanya fins a la plataforma 12 que es d'on sortira el bus. - How many baths? repeteixo. Torna a assenyalar la plataforma 12. -No bus, baths!?- Trec un bitllet, i a traves de la mimica aconsegueixo desxifrar que el bitllet es paga al bus. -Ah! Ok!, Kawp kunh haap! (gracies en thai), ajuntes els dos palmells de la ma a l'altura del nas i baixes el cap. Ell et trona la mateixa salutacio, i un somriure. 3 a 0. I aixi fins a l'infinit amb totes les situacions que us pugueu imaginar (menjar, beure, internet, hostal...), sort que tot va acompanyat de somriures, la gent es descollona, fan mimica, tu tambe fas el pallasso i al final sempre te n'acabes sortint.
Finalment vaig arribar a Uttaradit. Despres de molta mimica i de batallar molt vaig trobar l'unic Guest House del poble. I quina merda de poble! Ni un temple, ni un arbre, ni un riu, ni ningu que parles angles. Pels que us ho havieu plantejat, no aneu mai a Uttaradit! A la nit vaig trobar un bar amb un cartell que posava Reagge and Ska. Hi vaig anar a fer unes birres. No posaven ni reagge ni ska, sino musica thai del tipus Julio Iglesias, pero el jefe parlava una mica d'angles, i vam estar parlant de musica i futbol.
Aquest mati he fugit de Uttaradit en direccio a Nan. Es un poble molt tranquil, maco, amb temples, amb algun turista, amb gent trempada, molts arbres, algun parc...pinta molt be. A part d'aixo, avui, he trobat una cosa que feia temps que buscavem. Feia temps que ho estavem intentant, mes d'un mes voltant hi encara no havien aparegut, vam canviar de pais i tampoc les vam trobar. Semblava com si s'haguessin amagat. Havia arribat a pensar que aqui no existien, o que havia passat una catastrofe hi havien desaparegut, pero en Pau Franc m'havia assegurat que hi eren. Despres de molts dies, moltes planures i camps d'arros, per fi he vist les primeres muntanyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada