dilluns, 22 de març del 2010

Capitol ต: Tribus, motos i problemes

Dona fent semola d-arros
Diaris de motocicleta

Dona traginant bacallans


Familia Akha



Les nostres aventures pel nord de Laos no deixen de soprendre-ns dia rere dia. Despres del nostre intent fallit d-arribar a les muntanyes on viuen els akhas no podiem dormir. Haviem de comprovar a on ens haviem quedat en la nostra epopeia ciclista. Aixi que l-endema al mati vam decidir llogar una moto per tornar-ho a intentar. Cal dir que no es dificil trobar motos per conductors experimentats com nosaltres al sudest asiatic. Aixi que vam tirar muntanya amunt altre cop i finalment vam arribar al poblet.



Situat alla on buda va perdre l-esperdenya, el poble esta en un paratge natural increible, aillat a 20 quilometres de tota vida humana. La gent del poble reaccionava davant la nostre presencia, les mares cridaven als nanos i ens assenyalavem. Nosaltres erem l-atraccio. El poble sobreviu sense cap mena d-influencia occidental (ens van demanar si erem Tailandesos) i continua mantenint els seus antics costums i formes de vida. Al poble nomes hi havien dones teixint i nens, els homes estaven treballant a bosc. Una de les families ens va convidar a entrar a casa seva, ens van convidar a Lao Lao (un aiguardent terrible), a una beguda que creiem que era te i a mastegar unes herbes verdes que de moment no ens han provocat efectes secundaris greus. Tota una experiencia!


L-endema vam tornar a llogar una moto per seguir visitant altres comunitats indigenes: thais negres, Ban Soptud, Ban Sopsin... Tot anava be fins que se-ns va punxar una roda alo mig del no res. Vam haver d-empenyer la moto 3 Km fins a la seguent comunitat. Alla, ens van fer un apanyu que va durar 5 km mes. L-angel de la guarda que tot viatger porta a dins va fer que alla on se-ns va desinflar per segon cop la roda, aparegues un mecanic que ens ho tornar a solucionar. Pero els problemes no s-havien acabat, la moto no s-engegava. Mitja hora despres vam poder continuar el trajecte fins a Luam Nham Tha.


Aquests dies comensem a entendre perque Laos es el pais amb la densitat de poblacio mes baixa del mon. Un cop et comenses a moure t-adones que entre poble i poble nomes hi ha extensions de selva i carreteres fetes per xinesos, molts dels trams sense asfaltar. La gent de Laos es mes reservada que la de Tailandia i Cambotja. La majoria es dedica a l-agricultura i viuen en cases fetes de palla i fusta. Es el pais menys occidentalitzat. Conserva aspecte culturals molt curiosos com per exemple es considera tabu el fet de tocar el cap a una altre persona. La concepcio de l-espai tambe es diferent, o directament no existeix. En un autobus se-t pot adormir algu a sobre i es un fet normal. Tambe hi ha lleis estranyes. Per exemple, per evitar que Laos es converteixi en un puticlub com Tailandia estan prohibides les relacions sexuals entre laosians i estrangers fora del matrimoni.

2 comentaris:

  1. ADG! Associació pel Destapament Global23 de març del 2010, a les 11:57

    Volem veure fotos de les noies que us acompanyen durant el llarg del viatge...Prou censura a orient!! Covardes! ;)

    Canviem camisetes per "No Patxaran"!

    ResponElimina
  2. Hem estat parlant pero no hi ha manera d-entendre el comentari. Per la vostra informacio ens acompanyen 3 mulates, 5 tailandeses, 7 japoneses (amb les respectives cameres) i sueques de Sueca morenes.

    ResponElimina