Capitol 12 a: Diari d-un garau qualsevol: dia de monjos

Avui m-he trobat una rua, suposo que era la miss Lampang

El bar en questio

El meu amic, el monjo

Avui ha estat un dia llarg. M-han despertat a les 8 del mati (sembla que ens vam entendre amb la mestressa) i m-he dirigit cap a l-estacio per anar a agafar un autobus cap a Lampang. Tot anava be, caminava jo adormit fins que una manada de gossos sarnosos s-ha encaprixat amb la meva persona i m-han comensat a perseguir. M-he despertat de cop i m-he parat per intimidar-los pero no ha servit de res, la meva autoritat ha quedat en ridicul. Sort que ha sortit un monjo salvador que els ha espantat. Tranquilament he seguit el meu cami, intentant obviar les rialles de mig poble pesant sobre la meva esquena. He arribat a Lampang al migdia. Sota un sol de justicia he intentat trobar un hostal on caure mort pero com sempre no ha estat facil. Gracies a la meva pessima orientacio he estat donant voltes pel poble durant hores. He trobat l-hotel mig deshidratat i vermell com un tomaquet tot i la sobredosi de crema solar que he ingerit.

El dia de turisteo no ha tingut d-especial, temples i mes temples i mercats i mes mercats. Semblava que seria un dia rutinari a Tailandia pero no. Havia llegit a la guia que els tailandesos eren gent curiosa, que els interessaven les intimitats fet que no haviem comprovat fins ara. Resulta que sopant he topat amb un thai que sabia quatre paraules amb castella. L-interrogatori ha estat breu: com et dius, quans anys tens, estas casat, quan peses (si, m-ha demanat quan pesava),.... Fins aqui d-acord, el tema be a posteriori. Caminant pel prat he anat a parar a les mans d-un monjo. M-ha fet entrar al temple i hem estat ben be una hora (si no se m-ha fet etern) xerrant sobre la meva vida. Pero aqui no s-acaba tot, l-individu en questio li feia molta gracia la meva barba i me l-anava tocant. Fins hi tot m-ha demanat si tenia pel al pit. No sabia com agafar-m-ho. He intentat escaquejar-me i m-ha demanat si tenia lloc a on anar a dormir. Sleep with me? em deia. Suposo, i espero, que em proposes de dormir gratuitament al temple.

Necessitava una cervesa. No m-ha costat trobar un oasi en forma de bar pero el surrealisme no s-havia acabat. El bar estava ple de fotos d-en bob marley i el che guevara pero tambe hi havia sorpreses. Resulta que la simbologia del bar no tenia ni cap ni peus. Al costa d-una bandera comunista amb el perfil d-en lenin t-hi trobaves una bandera nazi. A pocs metres, en doraemon i banderes de metallica, i un llarg etc... Pero posaven reagge i rock and roll, la cambrera era molt guapa i la cervesa era barata per tant, que mes es pot demanar?

Una abrasada per tothom, fins hi tot per en Marti.

PD: M-agraden molt les PD

PD1: Viatjant sol potser comenso a entendre les parrafades d-en Feliu, pero em falta molta doctrina per empassar (amb amor i sense mastegar).

PD2: No us penseu que necessito escriure, es que tinc internet gratis a l-hotel i ho he d-aprofitar

PD3: El que m-ha permes viatjar sol es trobar-me de nou amb L-Earl. Quina finura. es fantastic!!!!