dilluns, 8 de març del 2010

Capitol 10- tranquilitat i bons aliments

Al Buddabar amb els jefes
Budes i mes budes

Un grup de musica en una disco


el cantant



Un dilluns molt dur




Una iguanassa






Foto del museu de la 2a GM





Falang amb un tigre







El pont sobre el riu Kwai



Som a Kanchanabrui un tranquil poblet a dues hores de Bangkok. El lloc en si es famos per un pont. El pont sobre el riu Kwai, la casposa pel-licula de Clint Eastwood. El canvi amb L-agitament de Bangkok es notable, es respira molta tranquilitat. Durant la 2a GM, els japonesos (aliats amb els nazis) van montar un camp de presoners aliats. Els obligaven a construir una linia ferroviaria que uniria Yangon (Birmania) amb Bangkok. L-anomenaren tren de la mort ja que hi van morir 100.000 presoners treballant. Avui en dia resta la via ferroviaria (atraccio turistica de masses), un cementiri militar dels aliats i diferents museus relacionats amb la 2GM, o no.
Avui hem visitat un d-aquests museus, interessats per la memoria historica. Ens hem trobat, pero, amb un santuari freak ideat per un thailandes on hi havia de tot i mes. Que vol dir de tot i mes? Fotos d-en Rafa Nadal, Sadam Hussein, tios i ties en boles, Iguanes gegants, Albert Einstein al costat de Hitler (un mica de relacio hi ha), fotos de tios cagant, gerros xinos, espases i catanes del 1702, col-leccio de segells, monedes i bitllets... Per sort al final hem trobat una locomotora que van fer servir els japonesos, armes, bombes, uniformes, cadavers i altres coses relacionades amb la segona gran guerra.

L-hostal a on estem allotjats es de buda madre. Tot i aixo portem una setmana dormint al mateix llit pero ens hi estem acostumant. Tenim un jardi amb vistes al riu que es acollonant. Les Hamaques i les tumbones et permeten relaxar d-allo mes be. Tot i que hem sortit de la capital, el puterio ens persegueix. Tots els bars estan a rebentar de dones que fumen i et criden amb un irritant to: Helloooooo!!! Al costat, panxuts nordics de 70 anys xerrant, no sabem de que, amb noies que podrien ser les seves netes. Ens veiem obligats, doncs, a fer les cerveses amb els vells de 70 anys pero que venen amb les seves dones per controlar-los. Un mon a part es el Budda Bar, un antro de hippys thaliandesos amb un ambient molt peculiar (veure foto d-arxiu).


Dema comensem a pujar cap al Nord. Direccio? ja es veura.
PD: que durs que son els dilluns
PD2: Ja sabem que a Vic ha nevat.
PD3: Ens feu una mica d-enveja.
PD4: pero nomes una mica
PD5 (ultima): proximament les fotos
PD6: Les fotos ja son aqui
En Txanquete no es mort, es a tailandia de turisme sexual


Aerobic Travessar el carrer no es facil

1 comentari:

  1. De casposa no en té res aquesta pel·lícula, a part de la gran banda sonora que té que ja sabeu com fa.
    Guerau, l'earl et troba a faltar.

    ResponElimina