La cultura tailandesa o oriental es tan diferent de la nostra que dificilment la podem entendre. Pots aprendre coses i descobrir costums, pero moltes coses se t-escapen. Per exemple, les relacions entre thais son un misteri, de fet hi ha uns quants llibres especulant sobre el tema. Es basen en aparences, jerarquies d-edat, estatus... Tot i aixo la cultura occidental esta entrant amb forsa, sobretot a les ciutats, a on els centres comercials estant substituint els mercats del carrer i la musica anglosaxona sona a tots els bars substituint els classics karaokes.
Els tailandesos son una gent molt tranquila i relaxada. De fet els pots veure dormint per tot arreu i a totes hores. Tot i que treballen com xinus, per ells es molt important la sanuk (diversio) que consisteix en menjar, beure i xerrar. Mengen tot el dia (gin len - menjar per diversio), beuen bastanta cervesa, sobretot als night markets, i xerren molt. Com haviem dit et poden preguntar quan peses, quan cobres, quants fills tens... son coses de domini public. No tenen el sentit de privacitat que tenim els occidentals, sino el de comunitat. La major part de la vida te lloc als espais publics, en familia i sempre guardant les formes (per exemple mai els veuras emprenyats).
Apart de la familia, la religio es l-altre pilar de la societat tailandesa. El budisme es omnipresent. Esta ple de banderes budistes per tot arreu, wats (temples), monjos i fidels. Per exemple, tots els tailandesos homes han de ser monjos durant, com a minim, tres mesos de la seva vida. Es com fer la mili, pero aixo dona prestigi a la familia. Normalment es fa a la juventut o quan es mor una persona gran de la familia. A fora de totes les cases i negocis hi col.loquen una especie de pessebre en forma de wat, que en diuen la casa dels esperits. Els posen fora per animar als esperits a viure independent de la familia, pero perque estiguin comodes els hi ofereixen menjar i beure cada dia.
La llengua tambe es un altre mon. El thai te cinc tons diferents, i la mateixa paraula pot tenir cinc significats totalment diferent en funcio del to. Es acollonant! Una altra cosa molt bona es que per ser educats s-han d-acabar les frases amb la paraula krap (els homes) i kaa (les dones). Si sents una conversa formal cada cinc paraules diuen krap. Es molt curios. El llenguatge no verbal tambe es totalment diferent, i aixo dificulta la nostra mimica.
En fi, estimats lectors, una mica de cultura tambe va be.
Fins la proxima
Quina gent més rara aquesta...
ResponEliminaNanus, una abraçada inmensa!
A mi ja se m-ha acabat això, ara només em queda anar tornant cap a Vic. El dimarts ja seré a les nostres terres.
Acabeu de gaudir al maxim.
PD: Martí, espero que lo que em vas dir del pis continui en peu i no sigui com allò de que havies de venir amb naltrus a llatinoamerica eh!