Capitol 11a: Garau-s route

Calendari del rei thai (aquest any farem 3 caps d-any)

Dona passejant per Tak

Finalment s-ha confirmat l-escissio. Despres d-un mes de suportar-nos ja no hem aguantat i ens hem separat de forma no violenta. Tot i aixo, el retrovament de les parts implicades es preveu d-aqui a 4 dies si no hi ha complicacions. Despres d-un trajecte curt des de Khampang phet on he conegut una parella de japonesos (que estaven sorprentment morenos) he arribat a un petit poble anomenat Tak. Nomes baixar de l-autobus he pogut observar que la cosa no seria facil. Els taxistes m-afirmaven que hi havia 3 km fins al centre del poble i que havien tancat tots els hotels. Evidentment, ells em portaven a un hotel de les afores pel modic preu de 10 euros la nit. No ha estat una sorpresa per mi comprovar que al cap de 10 minuts caminant arribava al mercat central.

El poble es petit, tranquil, i crec que soc l-unic falang de les contrades. El riu marca el contorn de la localitat que no crec que tingui mes de 5000 habitants. Es literalment impossible comunicar-se amb la gent ja que el nivell d-angles es sota minims. De totes maneres tothom et somriu i et saluda pel carrer. Despres de cercar allotjament una bona estona he trobat una ruinosa Guest House. El problema ha estat de nou la comunicacio. Despres d-una batalla gestual amb la dona que regenta la pensio ens hem aconseguit posar d-acord amb el preu. Estic sense despertador ni hora. Si ens hem entes, la dona de la pensio em llevara dema al mati. Incomprensiblement la maquina de fotos ha deixat de marcar l-hora, fins ara havia set el meu rellotge. Mort a la tecnocracia!!!

PD: Tot el que us havien explicat sobre Tak es mentida. Es pitjor.

PD1: He vist lo del Madrid...

PD2: Marti, ja te collons que despres de 10 dies compartint llit, ens separem i tingui una habitacio amb 2 llits per mi sol.