Capitol-4. Fronteres i nou pais

Pescadors al riu de Battambang

Mercat de Sisophon

Nang Rong, el poble que no sortia a la guia, ja hem entes perque no hi sortia. Hi vam coneixer algun viatger despistat i poca cosa mes. Despres ens dirigiem a creuar la frontera. Aranya, el nom del poble fronterer ja promet. Baixem del bus i un exercit de tuk tukerus ja ens espera. N-agafem un per anar a la frontera. Ens porta a un suposat check point a on hem d-aconseguir el visat per entrar a Cambotja. Els tius no van ni uniformats, ni acreditats, i ens demanen mes diners del que ens haviem informat. Amb sang freda, els hi vam dir que haviem trucat a la inexistent embaixada espanyola a Cambotja i que no era el preu normal per turista. Vam tornar a agafar el tuk tuk, i ens deixa al pas fronterer real. El tuk tukeru no es va endur la comissio pertinent. 1 a 0.

La frontera real no es millor. La part tailandesa encara es forsa decent. La segona part del partit comensava a la part cambotjana. Et fan omplir papers per tot fins i tot et fan un suposat control de salut que consisteix en omplir un paper. Tot anava be, fins que ens vam adonar que no teniem dolars. Vam haver d-anar a la part tailandesa a canviar euros per baths, i baths per dolars. Despres cal tramitar el visat amb uns polis amb mes patxorra que un tailandes a l'hora de la migdiada. Li paguem els 20 dolars corresponents, pero ens demana 400 baths pel servei de tramitacio. Ens posem a riure i ens deixa passar. 2 a 0. Pero el partit no ha acabat. Un cop a Poipet (poble fronterer cambotja) agafem un bus gratis fins a l-estacio de busos. Durant el trajecte el conductor ens demana que li fem la quiniela amb partits de totes les lligues del mon (inclus la paraguaia i la sudafricana). No n'hem encertat ni un.

La nostra intencio es anar a Battambang pero nomes hi ha busos fins a la turistica Siam Reap a on tota mena de turista es dirigeix. Tots menys nosaltres, que decidim provar sort a Sisophon (a mig cami). Al cap de 10 minuts de viatge, el bus para, fan pujar 10 turistes britanics i ens volen fer baixar al mig del no res. Ja erem fora del bus. Batallant, vam aconseguir continuar a dins del bus fins alla on haviem pagat, aixo si, amb cadira de plastic al mig del passadis. Els altres turistes de borratxera no entenien que collons anavem a fer a Sisophon, a on ens van deixar al mig de la carretera.

La vam encertar, Sisophon es la Cambotja real, molt mes pobre que Tailandia, carrers sense asfaltar, sense llum als carrers, cases de uralita, i la gent molt simpatica i amable. El pais pinta molt be, ara ja som a Battambang i ja us informarem sobre aquest indret tan desconegut.