Capitol-3. Thailandia profunda

Temples khmer de Ayutthaya

Un elefant jugant a basquet

Els monjos es volien tirar una foto amb nosaltres, i no al reves.

Vam sortir de Bangkok fa dos o tres dies en direccio est. Vam arribar a Ayutthaya, antiga capital de Tailandia, amb diverses ruines de temples khmer i algun temple budista. Tot molt be. A la nit vam agafar un tren cap a Surin. El que havia de ser un trajecte de sis hores de dormir comodament en un tren, es va convertir en una odissea. Per comensar, el tren anava ple fins a la bandera, ni un putu lloc, la gent dreta fins i tot a l'entrevago. Semblava un tren de deportats. Vam tenir la genial idea de dormir sota dels ultims seients d'un vago, entre el vago i la paret, fent servir la motxilla com a matalas. I quin tren! No era electric sino que funcionava amb gasoil, i us podeu imaginar el soroll que carda un estri com aquests. A part, el tren es va espatllar una hora despres de pujar-hi, no hi havia manera de que entres la marxa, i ens vam quedar bloquejats al mig del no res. Fins i tot vam recular un bon tros. En total mes de deu hores de calor, estirats a sobre les motxilles entre la paret i un seient reclinat i ronyos.

A Surin i voltants som una cosa exotica. Tothom ens saluda, els que van pel carrer, els cotxes, les motos i les bicics. I tothom ens somriu. Ens hem allotjat en un hotel que a la nit tambe fa la funcio de burdell de travestis, tot plegat es molt surrealista. A les nits hi ha una vida frenetica pels passadissos de l'hotel. Ja no sabem distingir entre noies i ladyboys, tots semblen tenir un big buda entre les cames. A la recepcio esta ple de xinus (l'hotel es regentat per xinus), que es passen les 24 hores del dia mirant partits de futbol. Ahir a les 3 de la nit vam poder veure la primera derrota del barsa en directe. Aixo es fanatisme cule.

A prop de Surin, hi ha una un poble que es dedica a la cria d'elefants. Hi vam anar diumenge i ens vam trobar un espectacle d'elefants bonissim. Elefants jugant a futbol, basket i fent malabarismes varis. Estava ple de domingueros tailandesos que anaven a veure el mateix que nosaltres. Despres tocava un espectacle de serps. El tipic tio que fa petons a les cobres i aquestes coses tant normals.

Avui marxem cap a Nang Rong, poble que no surt ni a la Lonely Planet, i ens anem acostant cap a la frontera amb Cambotja.