Capitol ?. Preus

Una habitacio doble (gran, amb dos llits, dutxa, lavabo i tv)- 4,5 Euros

Apat complet - 0,5 euros

Una hora d'internet rapid - 0,2 euros

Un litre d'aigua - 0,02 euros

Una Cocacola - 0,2 euros

Una cervesa al bar de 640 ml (mes de mig litre) - 1 euro

Samarretes souvenirs - 1,3 euros

12 hores de bus (aire condicionat, seients reclinables...) - 9 euros

10 hores de tren - 5,6 euros

Un cartro de tabac (10 paquets) - 4,5 euros

Massatge tailandes d'1 hora (sense happy end) - 3,4 euros

Llogar una moto durant 24 hores - 2,7 euros

Omplir el diposit - 1,8 euros

Lloguer d'1 bicicleta 24 hores - 0,68 euros

Llogar una canoa doble 24 hores - 4,5 euros

Aprendre angles 24 hores al dia - 0 euros

Saltar-nos el mercat del ram - 0 euros

Rentar 1 kg de roba - 0'9 euros

Un putu pot de xampu - 5 euros

Per tot el de mes Fly Emirates

Viatjar pel sud est asiatic no te preu!

Laos en imatges

Mare akha

Vella akha

Noies akhes

Banana cake

OOOOOOOOOOOOOOHHHHHHHHH!!

Per la familia Coromina Quintana (el nen esta be)

Nong Khiaw

Perdut num. 2

Perdut num. 1

Muntanyes d-en Son Goku

Qui s-atreveix a passar?

Paraigues natural

Capitol ต: Tribus, motos i problemes

Dona fent semola d-arros

Diaris de motocicleta

Dona traginant bacallans

Familia Akha

Les nostres aventures pel nord de Laos no deixen de soprendre-ns dia rere dia. Despres del nostre intent fallit d-arribar a les muntanyes on viuen els akhas no podiem dormir. Haviem de comprovar a on ens haviem quedat en la nostra epopeia ciclista. Aixi que l-endema al mati vam decidir llogar una moto per tornar-ho a intentar. Cal dir que no es dificil trobar motos per conductors experimentats com nosaltres al sudest asiatic. Aixi que vam tirar muntanya amunt altre cop i finalment vam arribar al poblet.

Situat alla on buda va perdre l-esperdenya, el poble esta en un paratge natural increible, aillat a 20 quilometres de tota vida humana. La gent del poble reaccionava davant la nostre presencia, les mares cridaven als nanos i ens assenyalavem. Nosaltres erem l-atraccio. El poble sobreviu sense cap mena d-influencia occidental (ens van demanar si erem Tailandesos) i continua mantenint els seus antics costums i formes de vida. Al poble nomes hi havien dones teixint i nens, els homes estaven treballant a bosc. Una de les families ens va convidar a entrar a casa seva, ens van convidar a Lao Lao (un aiguardent terrible), a una beguda que creiem que era te i a mastegar unes herbes verdes que de moment no ens han provocat efectes secundaris greus. Tota una experiencia!

L-endema vam tornar a llogar una moto per seguir visitant altres comunitats indigenes: thais negres, Ban Soptud, Ban Sopsin... Tot anava be fins que se-ns va punxar una roda alo mig del no res. Vam haver d-empenyer la moto 3 Km fins a la seguent comunitat. Alla, ens van fer un apanyu que va durar 5 km mes. L-angel de la guarda que tot viatger porta a dins va fer que alla on se-ns va desinflar per segon cop la roda, aparegues un mecanic que ens ho tornar a solucionar. Pero els problemes no s-havien acabat, la moto no s-engegava. Mitja hora despres vam poder continuar el trajecte fins a Luam Nham Tha.

Aquests dies comensem a entendre perque Laos es el pais amb la densitat de poblacio mes baixa del mon. Un cop et comenses a moure t-adones que entre poble i poble nomes hi ha extensions de selva i carreteres fetes per xinesos, molts dels trams sense asfaltar. La gent de Laos es mes reservada que la de Tailandia i Cambotja. La majoria es dedica a l-agricultura i viuen en cases fetes de palla i fusta. Es el pais menys occidentalitzat. Conserva aspecte culturals molt curiosos com per exemple es considera tabu el fet de tocar el cap a una altre persona. La concepcio de l-espai tambe es diferent, o directament no existeix. En un autobus se-t pot adormir algu a sobre i es un fet normal. Tambe hi ha lleis estranyes. Per exemple, per evitar que Laos es converteixi en un puticlub com Tailandia estan prohibides les relacions sexuals entre laosians i estrangers fora del matrimoni.

Capitol 862. Esto es la embajada de Laos?

No esta vermell es comunista

Consequencies de l-opi 2

Comunitat indigena que com veieu es dedica la pesca del bacalla

Nins

CAIXEI (Caixers amb insignies xecoslovaques de l-esquerra independentista), la teva!

Els tuk tuks de Tailandia abans de portar-te a on els hi has dit, et portaran a botigues de pedres precioses intentant que en compris una. Els tuk tuks de Cambotja es perdrant a mig cami perque no saben llegir ni un mapa. Els tuk tuks de Vietnam son capasos d-atropellar-te perque pugis amb ells. Els tuk tukerus de Laos els has de desperatar i convencer perque et portin.

Senyors i senyores, som a Laos! El pais de l-acudit de l-embaixada. Pais comunista, rural, budista, pobre, amb la densitat de poblacio mes baixa del mon, muntanyos i amb una barreja etnica impressionant... De moment hem vist una mica del nord (a una hora de Xina) i ens esta agradant. Molta muntanya, selva, cascades, poc turisme, indigenes, indigenes fumant opi... Avui hem llogat unes bicis per anar a veure un poble d-etnia akha (indigenes de les muntanyes), i realment viuen tant amunt que no hi hem pogut arribar. Tot i la nostra condicio fisica sobrenatural, la falta d-aigua i menjar, l-extrema calor, i el pendent del 100% ens ho han impedit. Hem pogut veure una comunitat indigena (no els akha) a la baixada. Sort que tenien aigua i sucs de taronja!

Mentres estem escrivint aquetes linies esta comensant a ploure. Es la primera pluja que veiem en tot el viatge. Sembla que comensa la temporada ara mateix. Que mes podem dir de Laos ( la pluja ens ha desconcertat). Ah si! que esta ple de banderes comunistes. Una altra cosa molt important es que ja som milionaris! Un euro equival a 12.000 kips, o sigui que ja podeu anar fent numeros. Tenim un faju de bitllets (amb la fals i el martell) que no caben ni a la motxilla. Collons com plou! En les nostres habituals converses sobre el comunisme ens hem adonat que els dos coneixem la lletra de la Internacional, pero algunes parts en catala, i algunes en castella. Per tant, com que les fotos pugen a una velocitat laosiana, ens estem aprenent la Internacional integrament en catala a traves del Youtube. Es un hit!

http://www.youtube.com/watch?v=deESSazleFw

Capitol 434: Imatges per no escriure

Pels colegues
Per les mares

Thai modernos

Apalanqui ska

Llac volcanic

Guillafluixa pels boscos

Consequencies de l-opi (es mentida mama)

Tot es pot portar amb moto

Espessor selvatica

Golum

Petites grans cascades




Si voleu mes informacio sobre la revolucio que estem a punt de presenciar:

www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100317/53898689887/los-camisas-rojas-vierten-sangre-humana-en-la-residencia-del-primer-ministro-tailandes-como-protesta.html

Aixo es hooliganisme!

http://www.youtube.com/watch?v=7Jgkm2pdWgY&feature=player_embedded

Us proposem una canso pel proxim karaoke de la torratxa

http://www.youtube.com/watch?v=vxEP1ZAqU9I&feature=related

Capitol 12. Desxifrant Thailandia

La cultura tailandesa o oriental es tan diferent de la nostra que dificilment la podem entendre. Pots aprendre coses i descobrir costums, pero moltes coses se t-escapen. Per exemple, les relacions entre thais son un misteri, de fet hi ha uns quants llibres especulant sobre el tema. Es basen en aparences, jerarquies d-edat, estatus... Tot i aixo la cultura occidental esta entrant amb forsa, sobretot a les ciutats, a on els centres comercials estant substituint els mercats del carrer i la musica anglosaxona sona a tots els bars substituint els classics karaokes.

Els tailandesos son una gent molt tranquila i relaxada. De fet els pots veure dormint per tot arreu i a totes hores. Tot i que treballen com xinus, per ells es molt important la sanuk (diversio) que consisteix en menjar, beure i xerrar. Mengen tot el dia (gin len - menjar per diversio), beuen bastanta cervesa, sobretot als night markets, i xerren molt. Com haviem dit et poden preguntar quan peses, quan cobres, quants fills tens... son coses de domini public. No tenen el sentit de privacitat que tenim els occidentals, sino el de comunitat. La major part de la vida te lloc als espais publics, en familia i sempre guardant les formes (per exemple mai els veuras emprenyats).

Apart de la familia, la religio es l-altre pilar de la societat tailandesa. El budisme es omnipresent. Esta ple de banderes budistes per tot arreu, wats (temples), monjos i fidels. Per exemple, tots els tailandesos homes han de ser monjos durant, com a minim, tres mesos de la seva vida. Es com fer la mili, pero aixo dona prestigi a la familia. Normalment es fa a la juventut o quan es mor una persona gran de la familia. A fora de totes les cases i negocis hi col.loquen una especie de pessebre en forma de wat, que en diuen la casa dels esperits. Els posen fora per animar als esperits a viure independent de la familia, pero perque estiguin comodes els hi ofereixen menjar i beure cada dia.

La llengua tambe es un altre mon. El thai te cinc tons diferents, i la mateixa paraula pot tenir cinc significats totalment diferent en funcio del to. Es acollonant! Una altra cosa molt bona es que per ser educats s-han d-acabar les frases amb la paraula krap (els homes) i kaa (les dones). Si sents una conversa formal cada cinc paraules diuen krap. Es molt curios. El llenguatge no verbal tambe es totalment diferent, i aixo dificulta la nostra mimica.

En fi, estimats lectors, una mica de cultura tambe va be.

Fins la proxima

Capitol 12 a: Diari d-un garau qualsevol: dia de monjos

Avui m-he trobat una rua, suposo que era la miss Lampang

El bar en questio

El meu amic, el monjo

Avui ha estat un dia llarg. M-han despertat a les 8 del mati (sembla que ens vam entendre amb la mestressa) i m-he dirigit cap a l-estacio per anar a agafar un autobus cap a Lampang. Tot anava be, caminava jo adormit fins que una manada de gossos sarnosos s-ha encaprixat amb la meva persona i m-han comensat a perseguir. M-he despertat de cop i m-he parat per intimidar-los pero no ha servit de res, la meva autoritat ha quedat en ridicul. Sort que ha sortit un monjo salvador que els ha espantat. Tranquilament he seguit el meu cami, intentant obviar les rialles de mig poble pesant sobre la meva esquena. He arribat a Lampang al migdia. Sota un sol de justicia he intentat trobar un hostal on caure mort pero com sempre no ha estat facil. Gracies a la meva pessima orientacio he estat donant voltes pel poble durant hores. He trobat l-hotel mig deshidratat i vermell com un tomaquet tot i la sobredosi de crema solar que he ingerit.

El dia de turisteo no ha tingut d-especial, temples i mes temples i mercats i mes mercats. Semblava que seria un dia rutinari a Tailandia pero no. Havia llegit a la guia que els tailandesos eren gent curiosa, que els interessaven les intimitats fet que no haviem comprovat fins ara. Resulta que sopant he topat amb un thai que sabia quatre paraules amb castella. L-interrogatori ha estat breu: com et dius, quans anys tens, estas casat, quan peses (si, m-ha demanat quan pesava),.... Fins aqui d-acord, el tema be a posteriori. Caminant pel prat he anat a parar a les mans d-un monjo. M-ha fet entrar al temple i hem estat ben be una hora (si no se m-ha fet etern) xerrant sobre la meva vida. Pero aqui no s-acaba tot, l-individu en questio li feia molta gracia la meva barba i me l-anava tocant. Fins hi tot m-ha demanat si tenia pel al pit. No sabia com agafar-m-ho. He intentat escaquejar-me i m-ha demanat si tenia lloc a on anar a dormir. Sleep with me? em deia. Suposo, i espero, que em proposes de dormir gratuitament al temple.

Necessitava una cervesa. No m-ha costat trobar un oasi en forma de bar pero el surrealisme no s-havia acabat. El bar estava ple de fotos d-en bob marley i el che guevara pero tambe hi havia sorpreses. Resulta que la simbologia del bar no tenia ni cap ni peus. Al costa d-una bandera comunista amb el perfil d-en lenin t-hi trobaves una bandera nazi. A pocs metres, en doraemon i banderes de metallica, i un llarg etc... Pero posaven reagge i rock and roll, la cambrera era molt guapa i la cervesa era barata per tant, que mes es pot demanar?

Una abrasada per tothom, fins hi tot per en Marti.

PD: M-agraden molt les PD

PD1: Viatjant sol potser comenso a entendre les parrafades d-en Feliu, pero em falta molta doctrina per empassar (amb amor i sense mastegar).

PD2: No us penseu que necessito escriure, es que tinc internet gratis a l-hotel i ho he d-aprofitar

PD3: El que m-ha permes viatjar sol es trobar-me de nou amb L-Earl. Quina finura. es fantastic!!!!

Capitol 11b - Marti's Routes

Ahir despres de Kampaeng Peht volia arribar tant al nord com fos, i finalment vaig caure a Uttaradit. Per aquests poblets del centre de Thailandia ni Budda sap ni una paraula d'angles, molts no saben llegir les grafies occidentals, i tot esta escrit amb grafies thai. Us podeu imaginar l'aventura que suposa qualsevol cosa.

Per exemple: Entrant a l'estacio de busos, tothom et mira, et somriu i despres comenta amb el del costat, alguna cosa com - Mira, un guiri!-. T'acostes a la finestreta -Hello, I want to go to Uttaradit- la resposta es una cara de que collons m'esta dient?. Treus la guia i assenyales Uttaradit (no sap llegir amb grafies occidentals). Intentes dir Uttaradit de totes les maneres possibles, fins que et diu - Ah! Uttaradit!-. 1 a 0. -There are buses to Uttaradit today?- que pregunto si no m'entendra?. Poso el dit index de la ma dreta a sobre del rellotge que no porto al bras esquerra i torno a dir Uttaradit. Despres somriu, treu un paper i un boli i apunta les 16:00. 2 a 0. -How many baths (moneda thai) it cost? Surt de la finestreta i t'acompanya fins a la plataforma 12 que es d'on sortira el bus. - How many baths? repeteixo. Torna a assenyalar la plataforma 12. -No bus, baths!?- Trec un bitllet, i a traves de la mimica aconsegueixo desxifrar que el bitllet es paga al bus. -Ah! Ok!, Kawp kunh haap! (gracies en thai), ajuntes els dos palmells de la ma a l'altura del nas i baixes el cap. Ell et trona la mateixa salutacio, i un somriure. 3 a 0. I aixi fins a l'infinit amb totes les situacions que us pugueu imaginar (menjar, beure, internet, hostal...), sort que tot va acompanyat de somriures, la gent es descollona, fan mimica, tu tambe fas el pallasso i al final sempre te n'acabes sortint.

Finalment vaig arribar a Uttaradit. Despres de molta mimica i de batallar molt vaig trobar l'unic Guest House del poble. I quina merda de poble! Ni un temple, ni un arbre, ni un riu, ni ningu que parles angles. Pels que us ho havieu plantejat, no aneu mai a Uttaradit! A la nit vaig trobar un bar amb un cartell que posava Reagge and Ska. Hi vaig anar a fer unes birres. No posaven ni reagge ni ska, sino musica thai del tipus Julio Iglesias, pero el jefe parlava una mica d'angles, i vam estar parlant de musica i futbol.

Aquest mati he fugit de Uttaradit en direccio a Nan. Es un poble molt tranquil, maco, amb temples, amb algun turista, amb gent trempada, molts arbres, algun parc...pinta molt be. A part d'aixo, avui, he trobat una cosa que feia temps que buscavem. Feia temps que ho estavem intentant, mes d'un mes voltant hi encara no havien aparegut, vam canviar de pais i tampoc les vam trobar. Semblava com si s'haguessin amagat. Havia arribat a pensar que aqui no existien, o que havia passat una catastrofe hi havien desaparegut, pero en Pau Franc m'havia assegurat que hi eren. Despres de molts dies, moltes planures i camps d'arros, per fi he vist les primeres muntanyes!

Capitol 11a: Garau-s route

Calendari del rei thai (aquest any farem 3 caps d-any)

Dona passejant per Tak

Finalment s-ha confirmat l-escissio. Despres d-un mes de suportar-nos ja no hem aguantat i ens hem separat de forma no violenta. Tot i aixo, el retrovament de les parts implicades es preveu d-aqui a 4 dies si no hi ha complicacions. Despres d-un trajecte curt des de Khampang phet on he conegut una parella de japonesos (que estaven sorprentment morenos) he arribat a un petit poble anomenat Tak. Nomes baixar de l-autobus he pogut observar que la cosa no seria facil. Els taxistes m-afirmaven que hi havia 3 km fins al centre del poble i que havien tancat tots els hotels. Evidentment, ells em portaven a un hotel de les afores pel modic preu de 10 euros la nit. No ha estat una sorpresa per mi comprovar que al cap de 10 minuts caminant arribava al mercat central.

El poble es petit, tranquil, i crec que soc l-unic falang de les contrades. El riu marca el contorn de la localitat que no crec que tingui mes de 5000 habitants. Es literalment impossible comunicar-se amb la gent ja que el nivell d-angles es sota minims. De totes maneres tothom et somriu i et saluda pel carrer. Despres de cercar allotjament una bona estona he trobat una ruinosa Guest House. El problema ha estat de nou la comunicacio. Despres d-una batalla gestual amb la dona que regenta la pensio ens hem aconseguit posar d-acord amb el preu. Estic sense despertador ni hora. Si ens hem entes, la dona de la pensio em llevara dema al mati. Incomprensiblement la maquina de fotos ha deixat de marcar l-hora, fins ara havia set el meu rellotge. Mort a la tecnocracia!!!

PD: Tot el que us havien explicat sobre Tak es mentida. Es pitjor.

PD1: He vist lo del Madrid...

PD2: Marti, ja te collons que despres de 10 dies compartint llit, ens separem i tingui una habitacio amb 2 llits per mi sol.

Capitol 10- tranquilitat i bons aliments

Al Buddabar amb els jefes
Budes i mes budes

Un grup de musica en una disco

el cantant

Un dilluns molt dur

Una iguanassa

Foto del museu de la 2a GM

Falang amb un tigre

El pont sobre el riu Kwai

Som a Kanchanabrui un tranquil poblet a dues hores de Bangkok. El lloc en si es famos per un pont. El pont sobre el riu Kwai, la casposa pel-licula de Clint Eastwood. El canvi amb L-agitament de Bangkok es notable, es respira molta tranquilitat. Durant la 2a GM, els japonesos (aliats amb els nazis) van montar un camp de presoners aliats. Els obligaven a construir una linia ferroviaria que uniria Yangon (Birmania) amb Bangkok. L-anomenaren tren de la mort ja que hi van morir 100.000 presoners treballant. Avui en dia resta la via ferroviaria (atraccio turistica de masses), un cementiri militar dels aliats i diferents museus relacionats amb la 2GM, o no.

Avui hem visitat un d-aquests museus, interessats per la memoria historica. Ens hem trobat, pero, amb un santuari freak ideat per un thailandes on hi havia de tot i mes. Que vol dir de tot i mes? Fotos d-en Rafa Nadal, Sadam Hussein, tios i ties en boles, Iguanes gegants, Albert Einstein al costat de Hitler (un mica de relacio hi ha), fotos de tios cagant, gerros xinos, espases i catanes del 1702, col-leccio de segells, monedes i bitllets... Per sort al final hem trobat una locomotora que van fer servir els japonesos, armes, bombes, uniformes, cadavers i altres coses relacionades amb la segona gran guerra.

L-hostal a on estem allotjats es de buda madre. Tot i aixo portem una setmana dormint al mateix llit pero ens hi estem acostumant. Tenim un jardi amb vistes al riu que es acollonant. Les Hamaques i les tumbones et permeten relaxar d-allo mes be. Tot i que hem sortit de la capital, el puterio ens persegueix. Tots els bars estan a rebentar de dones que fumen i et criden amb un irritant to: Helloooooo!!! Al costat, panxuts nordics de 70 anys xerrant, no sabem de que, amb noies que podrien ser les seves netes. Ens veiem obligats, doncs, a fer les cerveses amb els vells de 70 anys pero que venen amb les seves dones per controlar-los. Un mon a part es el Budda Bar, un antro de hippys thaliandesos amb un ambient molt peculiar (veure foto d-arxiu).

Dema comensem a pujar cap al Nord. Direccio? ja es veura.
PD: que durs que son els dilluns
PD2: Ja sabem que a Vic ha nevat.

PD3: Ens feu una mica d-enveja.

PD4: pero nomes una mica

PD5 (ultima): proximament les fotos

PD6: Les fotos ja son aqui

En Txanquete no es mort, es a tailandia de turisme sexual

Aerobic Travessar el carrer no es facil

Capitol 8. Una mica de tot i molt de res.

Cases de Phnom Penh
De festa per Phnom Penh

Mercats



Venedor dormint

Venda de Bitllets falsos

La preso (vease capitol 9)

Despres del capitol 9 arriba el 8e. Tots dos som de lletres i desorganitzats. Ens sembla que ens haviem quedat encallats a la preso. Phnom Penh, dona per molt, fins i tot de nit. En una sola nit vam anar a un bar de roqueros que punxaven rock angles i america nomes en vinil (es curios veure heavys cambotjans amb ulls axinats), vam jugar a billar amb unes prostitutes, vam anar a una discoteca frequentada per la classe alta cambotjana, i vam acabar a l-hostal bevent whisky cambotja amb un gales i una russa. La nit Phnom Penhiana es tota una aventura.

Ara tornem a ser a Tailandia, concretament a Bangkok, a on no hem parat de caminar hores i hores visitant tots els barris. Un de molt curios es la Petita Arabia (un barri musulma a on tot esta escrit en arab, es veuen gelabes, vels, fins i tot alguna burka, i a on pots degustar un bon tagine de pollastre acompanyat d-un te de menta mentres sents una de les cinc oracions diaries des de les mesquites del barri. Tambe hem anat al barri financer a fer uns tramits a la seu de Fly Emirates. Una amabilitat jihadista molt maca, ens han regalat cafe i aigua.

Avui ens hem trobat els primers catalans, uns que fan la volta al mon en 8 mesos (tot un sprint). Pel cami ens hem topat especimens forsa rarus com un bolivia comunista de 50 anys que viu al Canada, tailandeses que viuen a Saragossa, un tio de Murcia que porta dos anys viatjant pel mon, londinencs que tenen negocis a Costa Rica, una russa que estudia angles a Cambotja, sudafricanes, noruegs, masses francesos, pederastes francesos, turcs amb ulls blaus, italians, alemanys, una ecuatoriana, una boliviana, argentins, australians, rastafarais en boles, gossos sarnosos, una familia de novazelandezos, japonesos, taiwanesos, coreans, irlandesos borratxos...

La mini guerra entre Cambotja i Tailandia semba que ha acabat amb victoria thai, han mort 20 soldats khmers. L-altra merder que hi ha es que el Rei dels thais (venerat com un Deu) esta a punt de morir, i el seu unic fill es tonto. No se sap ben be que pot passar pero l-oposicio esta apretant i han sortit alguns tancs a Bangkok.

Ahir fent unes cerveses a prop de Khao San (Turislandia) vam poder veure un Barsa-Madrid per la tele. Pero no era un partit normal. El frikisme thai arriba a l-extrem de retransmetre en directe partits de Pro Evolution, amb comentaristes, avantmatx, rodes de premsa dels que juguen i una especie de Gol a Gol al final. Nomes haviem begut una cervesa!

ฤพฟ ฟืรพำท แฟย ฟส นพก กำ ธ้ฟรสฟืกรฟ แฟย ฟ สฟ พำเรน กำ ฉ้รฟืเ ทฟรใ ธำรท ทนสะห เฟืห กำ อำพำ ทีฟืฟ ร แหหระท ฟ ทรแฟ กำ ดพำหแฟใ ฎหะท ฟ ทรแฟ ดฟพะห กขฟๆหะฟ แฟสนพ ร กำ ๆ นะ หรเร ฟื ยสฟ น หรเร ๆ ดรืห ฟ ฟสะพฟใ

Qui tradueixi aquest tros en thai tindra un premi que flipes!