Capitol 9. La Cambotja dura

Cambotja va aconseguir la independencia de Fransa al 1953. Al 75 els khmers rojos liderats per Pol Pot es van fer amb el control del govern a traves de les armes. Aquest psicopata que es feia dir comunista, era un burges que va anar a estudiar a Paris, i es va interessar pels moviments marxistes parisencs. Un cop president, va intentar fer la revolucio (socialista) en un temps record, i la veritat es que va revolucionar el pais de dalt a baix. Va abolir el diner, l-educacio, les ulleres, els llibres, els idiomes (et mataven si sabies frances o una altra llengua)... La seva idea era crear cooperatives agricoles (estil maoista) i arribar a l-autarquia. Un dels problemes es que a la capital hi vivien 3 milions de persones. La solucio va ser evacuar tota la ciutat, i quan diem tota, inclou a vells, hospitalitzats, nens... tothom cap al camp. Molts ja van morir de cami als pobles, altres no sabien res de les feines del camp i directament se-ls va matar, i un tercer grup de gent (gent que tenien estudis, professors, estudiants, mestres...) tambe se-ls va assassinar. En total uns 3 milions de morts a Cambotja, un ters de la poblacio total, aixo si, en un temps record de 4 anys. A la capital van restar-hi nomes 40.000 persones. Encara avui no ha recuperat la poblacio d-abans de Pol Pot.

Un dels rastres de les atrocitats dels Khemer Rojos es l-antiga preso de Tuol Sleng. Antiga escola que Pol Pot va reconvertir en un infern. Es dificil no sortir tocat de la visita. Actualment es conserva intacte amb les cel-les, aparells de tortura, sales d-interrogatoris, fotografies dels presos, reixes... Encara s-hi respira el dolor i el sufriment. Prop de 100 persones morien diariament a la preso, torturats o assassinats. Dins al museu s-hi troben els dos punts de vista, els dels torturadors i dels unics 5 supervivents. Les fotografies i les imatges revelen la brutalitat de l-indret, digne dels pitjors camps de concentracio de l-epoca nazi.

Els khmers rojos van acabar al 79, van durar quatre anys gracies al suport de Xina, EUA i Tailandia. Despres d-una ocupacio vietnamita, Pol Pot passava a la clandestinitat, i fins al 1991 no es signava l-acord. Actualment existeix una monarquia constitucional de fireta amb un sistema capitalista. L-esperansa de vida de la poblacio es de 62 anys amb un a taxa d-alfabetitzacio que no arriba al 73%. Es una poblacio difusa geograficament dedicada basicament a l-agricultura. Les vies de comunicacio brillen per la seva absencia, nomes hi ha 3 carreteres asflatades que comuniquen les principals ciutats. La capital, Pnom Phenn, es l-exemple perfecte per explicar els contrastos del pais. Nens del carrer convivint amb mansions, i paradetes de mercats amb empreses i bancs multinacionals.